LA DIÈRESI
Aquesta era la frase enverinada del mes passat:
El llibre d’estil ens ofereix indicacions per tal que puguem escriure amb més fluidesa.
Heu descobert la incorrecció que conté? En efecte, el problema és que en el mot fluïdesa hi manca la dièresi.
|
Recordeu que la dièresi s’escriu damunt la i o la u per indicar:
a) que cal pronunciar la u en els grups:
Fixeu-vos que la dièresi no és necessària en els grups gua, guo, qua, quo, ja que en aquests casos la u sempre es pronuncia: ai-gua, pa-rai-guot, qua-tre, quo-ti-di-à
b) que una i o una u no formen diftong; és a dir, que s’han de pronunciar en una síl·laba diferent de la vocal que tenen al costat: ca-fe-ï-na, ra-ïm, a-gra-ï-a, de-nun-ci-ï, ho-mo-ge-ne-ï-tat, ve-ï-nat |
Hem de tenir en compte, però, que hi ha alguns casos excepcionals, en els quals ens estalviarem d’escriure la dièresi:
- Quan la i o la u han de dur accent gràfic, d’acord amb les normes d’accentuació: pa-ís, con-du-í-eu, ve-í
- En els mots que acaben en -um i -us: pò-di-um, Mà-ri-us
- En els mots que comencen en re-, bi-, co-, etc.: re-u-nir, bi-u-ní-voc, co-in-ci-dèn-ci-a, an-ti-in-cen-dis, ta-lla-un-gles
- En els mots que acaben en -isme i -ista: e-go-is-me, e-go-is-ta, al-tru-is-me, al-tru-is-ta
- En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + -ir: a-gra-ir, a-gra-int, a-gra-i-ré, a-gra-i-ri-a
|
|
||||||||||||||||||||
En català, aquestes són les possibles combinacions de
Per tant, el mot fluïdesa ha de dur dièresi, ja que pronunciem la u i la i en dues síl·labes diferents. Així doncs, la frase correcta seria la següent:
El llibre d’estil ens ofereix indicacions per tal que puguem escriure amb més fluïdesa.
En l’acte de commemoració del centenari del naixement del poeta, han posat en valor els seus dots d’orador.
En l’acte de commemoració del centenari del naixement del poeta, han valorat els seus dots d’orador.
