o 
hi ha dubte que la llegenda més característica de Girona és la de les mosques de sant Narcís. Mentre en altres poblacions fan aparèixer en les seves llegendes dracs, àguiles o lleons, els gironins s’han dedicat a glorificar un petit insecte domèstic, força emprenyador però cordialment casolà: la mosca!
El miracle de les mosques va succeir, diuen, el setembre de 1286, quan l’exèrcit del rei de França, Felip l’Ardit, va assetjar Girona amb motiu de les seves trifulgues amb el rei Pere d’Aragó. Encara que la ciutat va capitular sense lluita, els francesos, en entrar a la ciutat, es varen portar de manera ignominiosa: varen robar, insultar i oprimir els gironins, varen assaltar esglésies tot fent riota dels objectes de culte i, finalment, varen profanar el cos incorrupte de sant Narcís, guardat a la col·legiata de Sant Feliu, i li varen trencar un braç. Això va ser massa: del cos del sant varen començar a sortir unes mosques gegants que es varen posar a picar furiosament tant els soldats francesos com els seus cavalls. I tot seguit de ser picats, els enemics morien espeternegant. Aquest suposat fet va ocasionar una multitud d’escrits, sermons i llegendes i va originar també la típica i tòpica iconografia gironina que lliga indissolublement la imatge de les mosques a la ciutat.
Però encara que aquest miracle de les mosques sigui el primer, no és pas l’únic. Més tard, quan el 1653 els francesos, manats pel general Plessis-Bellière i el mariscal d’Hocquincourt, varen assetjar Girona, altre cop varen sortir les mosques del cos del sant patró de la ciutat, encara que aquesta vegada es varen limitar a picar els cavalls dels assetjadors, i causaren la mort de més de dos mil d’ells. I anys més tard, el 1684, mentre els francesos (sí, els francesos!) a les ordres del mariscal Bellefond varen tornar a la seva mania d’assetjar Girona, van tornar els patriòtics insectes a picar tant els soldats com els cavalls, i en van causar una gran mortaldat.
Existeix una altra llegenda menys coneguda, que ens explica que a València hi havia un francès (naturalment!) que tenia un aprenent gironí. Com que el noi li parlava sempre del miracle de les mosques, el francès, “mosquejat”, li va demanar, tot foteta, que quan anés a Girona, li portés una mosca de sant Narcís de mostra. Dit i fet: una vegada que el noiet va anar a veure la seva família a Girona, va agafar la primera mosca que va trobar, i la va posar dintre una canya buida, que va tapar amb un suro. En arribar a València, i un cop davant del seu amo, va treure el tap i la mosca va sortir rabent i va picar el francès, que va caure mort!
Font: Vivó i Siqués, Carles. Llegendes i misteris de Girona. Girona: Diputació de Girona / Caixa de Girona, 1989. (Quaderns de la Revista de Girona; 24)
| Saps llegendes del teu municipi? Envia’ns-les a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers números del Vet Aquí! |
En Marçal és fontanillenc.
En Marçal és de Fontanilles.
