(Cerca avançada )

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis.

Descarregar

Nit de juliol, pluja no vol

Compartir

   

  • NIT DE JULIOL, PLUJA NO VOL



    El juliol (en alguns indrets anomenat juriol) és el setè mes de l’any del calendari gregorià i el cinquè (dit Quintilis) del còmput romà primitiu. Va rebre el nom de Julius en honor de Juli Cèsar, que va néixer aquest mes.

    Algunes dites catalanes que fan referència al juliol al·ludeixen a les collites i als incidents que la calor o les pluges provoquen; d’altres, al fet que durant aquest mes se celebren moltes festes populars.

    La vinya, pel juliol, no vol veure aigua, sinó prendre el sol.

    En so juriol guanya més es qui està a s’ombra que es qui està en es sol.

    Pel juliol qui no balla és perquè no vol.

       

  • UN DE JULIOL O U DE JULIOL?



    Emprem la forma u quan fem referència al primer terme d’una sèrie numerada, com a sinònim de primer, i no pas a una quantitat exacta.

    • Inauguren l’exposició l’un de juliol.
    • Inauguren l’exposició l’u de juliol. [Inauguren l’exposició el primer de juliol.]

     

    • Els periodistes seuran a la fila un.
    • Els periodistes seuran a la fila u. [Els periodistes seuran a la primera fila.]

     

    • Trobareu més informació a la pàgina un del document adjunt.
    • Trobareu més informació a la pàgina u del document adjunt. [Trobareu més informació a la primera pàgina del document adjunt.]

     

    Per tant, en les datacions que s’escriuen amb lletres fem servir u i no pas un:

    • Girona, vint-i-un de juliol de 2011
    • Girona, vint-i-u de juliol de 2011

     

    En canvi, quan expressem una quantitat utilitzem la forma un, tant si acompanya un nom com si fa de pronom.

    • Al supermercat fan un dos per u. [referint-se a un producte]
    • Al supermercat fan un dos per un. [referint-se a un producte]

     

    • En vull u, de portàtil.
    • En vull un, de portàtil.

     

    • Aneu passant d’u en u. [referint-se a homes o a un grup d’homes i dones]
    • Aneu passant d’un en un. [referint-se a homes o a un grup d’homes i dones]

     

    • El Girona va guanyar per dos a u. [referint-se a gols]
    • El Girona va guanyar per dos a un. [referint-se a gols]

     

    El numeral u és invariable; emprem la mateixa forma tant si acompanya un nom masculí com femení.

    • Els periodistes seuran a la fila una.
    • Els periodistes seuran a la fila u.

    En canvi, la forma un té flexió de gènere.

    • Aneu passant d’un en un. [referint-se a homes o a un grup d’homes i dones]
    • Aneu passant d’una en una. [referint-se només a dones]

     

    Finalment, per fer referència als nombres naturals tant es pot fer servir un com u.

    {#emotions_dlg.tick} Tres, dos, un, zero! {#emotions_dlg.tick} Vint-i-un i vint-i-un fan quaranta-dos.
    {#emotions_dlg.tick} Tres, dos, u, zero! {#emotions_dlg.tick} Vint-i-u i vint-i-u fan quaranta-dos.

     

  • TERMINI, TERME O *PLAÇ?



    En llenguatge administratiu i jurídic, termini designa el període assenyalat per a l’acabament d’un contracte, per al compliment d’una obligació o per a la presentació d’una demanda, un recurs, etc.

    El termini d’execució de les obres és de cinc mesos.

    El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper dia 24.

     

    El mot terme fa referència al moment final, o més rarament inicial, d’un espai de temps prefixat, d’un termini.

    Tenint en compte que el termini de presentació de pliques és de 15 dies naturals, el terme s’escau el dia 22 de setembre.

     

    Pel que fa a forma *plaç, cal evitar-ne l’ús, ja que no és normativa.

    {#emotions_dlg.cross} El plaç d’execució de les obres és de cinc mesos.

    {#emotions_dlg.tick} El termini d’execució de les obres és de cinc mesos.

     

    Hem de distingir entre les formes mig i mitjà; mig significa ‘que forma la meitat d’un tot’, mentre que mitjà indica que s’és ‘igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc.’.  

    Talla’m mig meló.

    Ha aprovat el curs amb una nota mitjana molt baixa.

     

    D’acord amb això, la construcció *a mig termini no és normativa, sinó que la forma adequada és a mitjà termini.

    {#emotions_dlg.cross} Està previst que comencin les obres a mig termini.

    {#emotions_dlg.tick} Està previst que comencin les obres a mitjà termini.

     

  • QUÈ VOL DIR ÉSSER LA XOCOLATA DEL LLORO?



    ‘Ésser una cosa molt poc important o molt secundària’.

    Sembla que l’origen d’aquesta expressió es remunta a l’època posterior al descobriment d’Amèrica (tant la xocolata com el lloro tenen l’origen en aquell continent).

    Al segle xvii, la forma més estesa d’acollir els convidats era oferint-los una tassa de xocolata amb llesques de pa. Durant el segle xviii la xocolata es va convertir en la beguda nacional, però com que tenia un preu elevat, només en gaudien els qui havien fet les Amèriques i tenien una bona posició econòmica.

    Aquests indians solien tenir un lloro a casa, en record de l’antiga vida americana, i li posaven una mica de xocolata de baixa qualitat a la gàbia perquè l’espicassés. Quan alguna família adinerada anava a menys, intentava amagar el declivi econòmic guardant les aparences, i seguia consumint xocolata i oferint-ne als convidats; però suprimien la ració del lloro, cosa que suposava un estalvi mínim que no millorava la situació.

     

     

     

    Des de l’Oficina de Serveis Lingüístics us animem a proposar-nos temes que us interessaria que tractéssim, siguin de normativa (pronoms febles, relatius, etc.), de qüestions convencionals, de terminologia administrativa o de qualsevol altre àmbit d’interès per a la Diputació (informàtica, medi ambient, economia...). Podeu fer-ho a l’adreça osl@ddgi.cat.

     

     

Generant PDF...
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088