‘Ésser una cosa molt poc important o molt secundària’.
Sembla que l’origen d’aquesta expressió es remunta a l’època posterior al descobriment d’Amèrica (tant la xocolata com el lloro tenen l’origen en aquell continent).
Al segle xvii, la forma més estesa d’acollir els convidats era oferint-los una tassa de xocolata amb llesques de pa. Durant el segle xviii la xocolata es va convertir en la beguda nacional, però com que tenia un preu elevat, només en gaudien els qui havien fet les Amèriques i tenien una bona posició econòmica.
Aquests indians solien tenir un lloro a casa, en record de l’antiga vida americana, i li posaven una mica de xocolata de baixa qualitat a la gàbia perquè l’espicassés. Quan alguna família adinerada anava a menys, intentava amagar el declivi econòmic guardant les aparences, i seguia consumint xocolata i oferint-ne als convidats; però suprimien la ració del lloro, cosa que suposava un estalvi mínim que no millorava la situació.
Des de l’Oficina de Serveis Lingüístics us animem a proposar-nos temes que us interessaria que tractéssim, siguin de normativa (pronoms febles, relatius, etc.), de qüestions convencionals, de terminologia administrativa o de qualsevol altre àmbit d’interès per a la Diputació (informàtica, medi ambient, economia...). Podeu fer-ho a l’adreça osl@ddgi.cat.