SER O ESTAR
A l’agost ens vam acomiadar de vosaltres amb aquesta frase enverinada:
El despatx de l’alcaldessa està a la segona planta de la casa de la vila.
Us sona bé? No del tot, eh? Fixeu-vos que el mot de la discòrdia és el verb estar, ja que en aquesta frase és usat de manera inadequada.
Tot i que els diferents usos de ser i estar no sempre són clars, en els casos en què només volem indicar la situació geogràfica on es troba algú o alguna cosa fem servir el verb ser.
El pont de les Peixateries Velles està a Girona.
El pont de les Peixateries Velles és a Girona.
Esteu aquí. [En el context d’un mapa de situació.]
Sou aquí. [En el context d’un mapa de situació.]
Els expedients estan a l’armari.
Els expedients són a l’armari.
Amb aquest mateix valor, en determinats contextos hi escau l’ús del verb haver-hi:
No saben on és la sala de reunions.
No saben on hi ha la sala de reunions.
En canvi, utilitzem el verb estar per expressar que al lloc on ens trobem hi romandrem durant un espai de temps més o menys llarg.
Noteu la diferència entre aquestes dues frases:
La Magda és a Recursos Humans.
La Magda està a Recursos Humans.
Fixeu-vos que «La Magda és a Recursos Humans» vol dir que hi ha anat puntualment. La frase podria continuar de la manera següent: «La Magda és a Recursos Humans; hi ha anat a entregar una sol·licitud, i tornarà de seguida».
En canvi, «La Magda està a Recursos Humans» vol dir que Recursos Humans és el lloc on la Magda roman de manera permanent; és a dir, hi treballa.
Per acabar, tingueu en compte que el verb estar acompanyat del pronom se significa ‘habitar, viure, en un lloc’:
El meu germà s’està a Londres. [Hi viu.]
Així doncs, la frase enverinada, un cop corregida, quedaria de la manera següent:
El despatx de l’alcaldessa és a la segona planta de la casa de la vila.
