L’ARTICLE DAVANT ELS DIES DE LA SETMANA
La conversa que reproduïm aquest mes és la número 281 (publicada al diari La Publicitat el 13 de desembre de 1922), en què Fabra parla sobre l’ús inadequat de l’article davant els dies de la setmana.
|
281
Un altre cas d’acostament del català a l’espanyol és l’ús de l’article davant els noms dels dies de la setmana. A cada moment trobem en escrits catalans frases com «el dilluns tindrà lloc», o «això s’esdevingué el dimarts passat».
Algú pensarà potser que no val la pena de preocupar-se d’un fet com aquest, aparentment insignificant. Però és en gran part per la suma d’una sèrie de petits fets, en apariència insignificants, que la sintaxi d’una llengua es diferencia de la d’una altra llengua de la mateixa família. Avui deixem generalitzar-se el dilluns per dilluns, demà veurem estendre’s igualment pel matí en lloc de al matí, més enllà ahir tarda en lloc de ahir a la tarda, i a poc a poc arribarem a la identificació de les expressions adverbials de temps en les dues llengües, en perjudici, naturalment, de la catalana. De fet, ja havem tingut ocasió de constatar darrerament expressions tan poc catalanes com demà per la tarda i com ahir tarda! |
A partir de dos exemples, Fabra constata en aquesta conversa l’ús inadequat de l’article quan els dies de la setmana fan referència a un temps proper, ja sigui futur («el dilluns tindrà lloc») o bé passat («això s’esdevingué el dimarts passat»).
En aquests casos no hem de precedir d’un article el dia de la setmana:
El dilluns tindrà lloc...
Dilluns tindrà lloc...
Això s’esdevingué el dimarts passat.
Això s’esdevingué dimarts passat.
En canvi, tot i que Fabra no en parla en la seva conversa, cal fer servir l’article quan ens referim a un dia llunyà en el temps o bé quan hem d’expressar freqüència.
A continuació reproduïm alguns exemples d’aquests usos, extrets de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC):
Arribarà el diumenge 25 d’abril.
Ve els dijous (‘cada dijous’).
Els dilluns es feia bugada (‘cada dilluns’).
Pel que fa als usos sense article, la GIEC dona els exemples següents:
Dilluns no hi seré (‘dilluns vinent, aquest dilluns’).
Dijous vaig escriure-li un missatge (‘dijous passat’).
Va arribar dimarts passat.
Se’n va dimecres vinent.
Té hora amb el dentista dijous de la setmana que ve.
Per acabar, noteu que, en aquesta mateixa conversa, l’ús inadequat de l’article davant els dies de la setmana és equiparat per Fabra amb formes inadequades per referir-se a les parts del dia, ja sigui perquè se les precedeix de la preposició per o bé perquè s’omet qualsevol preposició.
Tal com Fabra apunta, en aquests casos l’ús adequat consisteix a precedir de la preposició a la referència temporal:
pel matí
al matí
ahir tarda
ahir a la tarda
En relació amb aquests casos, la GIEC diu, a la pàgina 743, el següent:
«La localització expressada amb les parts del dia s’indica amb a o de: Va venir {al matí / al migdia / a la tarda / al vespre / a la nit}; Només treballa de matí/nit».
A continuació, però, constata que per «s’usa col·loquialment en certs parlars», si bé recomana evitar-ne l’ús en registres formals.
Diccionari
de la llengua catalana (DIEC2)
|
Gramàtica
de la llengua catalana (GIEC)
|
Ortografia
catalana (OIEC)
|
obres normatives de referència
de la llengua catalana
|
