EL VERB AUTORITZAR
Aquí tenim la frase enverinada del passat mes de febrer:
Agustí Sala, amb el DNI 78984569, autoritzo a Joaquim Pérez, amb el DNI 63285491, perquè reculli el meu certificat d’assistència al curs.
En aquest cas, la partícula que enverina la frase és pràcticament imperceptible: la preposició a.
Fixeu-vos que sovint es tendeix a precedir d’una a els complements directes quan fan referència a una persona, la qual cosa, en català, no s’ajusta a la normativa. En castellà, en canvi, sí que és correcte introduir aquests complements directes amb la preposició.
Vaig veure a la Mercè en la presentació del llibre.
Vaig veure la Mercè en la presentació del llibre.
Però:
Vi a Mercè en la presentación del libro.
Noteu que quan el complement directe recau en un objecte no se sol cometre aquest error de precedir-lo de la preposició:
Vaig veure al llibre a la biblioteca.
Vaig veure el llibre a la biblioteca.
Per tant, quan us trobeu amb un verb que demani un complement directe de persona, com és ara el cas del verb autoritzar, recordeu que no heu de precedir aquest complement de la preposició a.
En butlletins anteriors hem vist altres verbs que tenen aquest mateix comportament: felicitar, citar, instar, condemnar, abonar, nomenar, imposar, convocar, convidar, invitar, etcètera.
Aquesta és, doncs, la frase enverinada un cop corregida:
Agustí Sala, amb el DNI 78984569, autoritzo Joaquim Pérez, amb el DNI 63285491, perquè reculli el meu certificat d’assistència al curs.