Quina estructura té?
Acta de sessió o acta de reunió?
1 Acta de sessió
Tant acta de sessió com acta de reunió són formes possibles per referir-se al document que reflecteix els aspectes fonamentals del desenvolupament d’una sessió d’un òrgan col·legiat. La paraula reunió s’utilitza per referir-se a qualsevol conjunt de persones reunides, mentre que el terme sessió fa referència a una reunió prevista normativament per al funcionament d’un òrgan col·legiat. Per això, prioritzem la denominació acta de sessió, que considerem que respon amb més precisió al tipus d’actes que se solen redactar en els contextos de treball habituals de l’Administració local.
Ple, amb majúscula o minúscula inicial?
2 Ple
Aquest mot l’escriurem amb majúscula inicial o amb minúscula segons el context en què es trobi. Així, anirà amb majúscula inicial quan l’utilitzem per referir-nos a l’òrgan de govern i gestió de la Diputació. En canvi, escriurem aquest terme amb minúscula inicial quan l’emprem com a sinònim de reunió o sessió.
- El Ple de la Diputació de Girona ha aprovat una moció de rebuig a la reforma de l’Administració local.
- En el ple del dia 19 de març un nou diputat va prendre possessió del càrrec.
Punt i dos punts?
3 Núm.:
El punt d’una abreviatura es manté encara que coincideixi amb dos punts.
Tel: 
Tel.:
Podem introduir la informació per mitjà d’enunciats?
4 Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior
En actes llargues convé repetir l’enunciat de cada punt de l’ordre del dia en el desenvolupament de la sessió. Cal que tinguem en compte que no hem d’escriure punt final en els enunciats, ni tampoc en el títol o en els diferents epígrafs del document.
Acta de sessió del Ple de la Diputació de Girona.
Acta de sessió del Ple de la Diputació de Girona
Identificació de la sessió.
Identificació de la sessió
El verb informar
5 Informa
El verb informar (‘posar algú al corrent d’alguna cosa’) ha de seguir l’estructura següent:
informar + algú + de/sobre alguna cosa
Fixeu-vos que aquest verb demana com a complement directe una persona, i no pas una cosa. Concretament, la referència a la cosa sobre la qual s’informa la precedim de la preposició de o sobre.
- L’enginyer director ha informat favorablement el projecte.
- L’enginyer director ha informat favorablement sobre el projecte.
Recordeu que en català no hem d’escriure cap preposició davant del complement directe.
- El president de la Comissió ha informat als assistents de l’estat de la qüestió.
- El president de la Comissió ha informat els assistents de l’estat de la qüestió.
