Al mes de juny s’esdevé el solstici d’estiu, moment de l’any en què el Sol és en el punt més alt i en què l’estiu relleva la primavera. Vet aquí el perquè de la dita Per Sant Joan i Sant Pere, adeu primavera.
El refranyer popular també conté dites que indiquen que a finals de juny, a partir de Sant Joan, el dia es comença a escurçar. I també n’hi ha que es refereixen a sant Pere i sant Pau apòstols com els qui, el dia 29, tanquen el mes.
Per Sant Joan, el dia més llarg de l’any.
Juny acabat, dia escurçat.
Sant Pere, juny enrere, i sant Pau tanca amb clau.
D’altra banda, la dita No totes les pagues cauen pel mes de juny vol donar a entendre que no totes les ofenses es vengen de seguida, sinó que tard o d’hora arriba l’oportunitat de fer-ho.
I referit a aquest mes també tenim l’embarbussament (o travallengua) Pel juny, el bou no és junt al jou.