|
bé
|
nom masculí [pl. béns], ‘allò que procura un avantatge, una satisfacció’: Ho faig pel teu bé. Béns immobles.
|
be
|
nom masculí [pl. bens], ‘anyell’: Esquila el be. Un ramat de bens.
|
|
adverbi, conjunció i interjecció: Ho ha fet molt bé. Bé han dit que hi era. Bé, bé!
|
nom femení [pl. bes], ‘nom de la lletra b’: S’escriu amb be de bou. Confon les bes i les pes.
|
|
déu
|
nom masculí [pl. déus], ‘divinitat, ésser suprem’: Creure en Déu. Els déus grecs.
|
deu
|
nom femení [pl. deus], ‘font’: Una deu termal. S’eixuguen les deus.
|
|
numeral cardinal, nom masculí [pl. deus] i femení plural: Cinc i cinc fan deu. He tret un deu en física. Han sortit dos deus seguits. Les deu del matí.
|
|
formes 3 i 2 pres. ind., i 2 imp. del verb deure: Em deu diners. Em deus cent euros.
|
|
forma 5 pres. ind. i subj., i 5 imp. del verb dar: No us deu pressa.
|
|
és
|
forma 3 pres. ind. del verb ésser: El meu pare és metge.
|
es
|
pronom feble: Això es fa de seguida.
|
|
article salat: Tanca es cavall.
|
|
plural de e, nom femení, ‘nom de la lletra e’: Fa unes es molt elegants.
|
|
mà
|
nom femení [pl. mans], ‘terminació del braç’: Dona’m la mà. Té les mans fredes.
|
ma
|
possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.
|
|
més
|
adverbi, quantitatiu i nom masculí: En vull més. Tinc més anys que tu. Les sumes s’indiquen amb un més entre les xifres.
|
mes
|
nom masculí [pl. mesos], ‘part de l’any’: El mes de gener. Els mesos d’hivern.
|
|
participi del verb metre: L’han mes en llibertat.
|
|
conjunció adversativa: Va dir que ho faria, mes no ho farà.
|
|
plural del possessiu àton ma: Mes ties.
|
|
món
|
nom masculí [pl. mons], ‘conjunt de totes les coses creades; la Terra’: La fi del món. Ha fet la volta al món. Crea mons imaginaris.
|
mon
|
possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.
|
|
pèl
|
nom masculí [pl. pèls], ‘filament que creix a la pell’: Un pèl de la barba. No té pèls a la llengua.
|
pel
|
contracció [pl. pels] de per i el: Passa pel pont. Van pels carrers.
|
|
què
|
relatiu (precedit de preposició), interrogatiu i exclamatiu: El martell amb què han picat. Què dius? Observa què passa. Què has dit!
|
que
|
relatiu, conjunció i quantitatiu: El vestit que portes. Em sembla que plou. Diu el que li convé. Que bonic! Que gent!
|
|
nom masculí [pl. quès] ‘quid d’una qüestió, naturalesa d’una cosa’: Ja em diràs el què. Vull conèixer tots els quès d’aquest assumpte.
|
|
sé
|
forma 3 pres. ind. del verb saber: No ho sé.
|
se
|
pronom feble: No se sap res.
|
|
sí
|
adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Diuen que sí. Sí que vindrà.
|
si
|
pronom reflexiu o recíproc: Parla de si mateix.
|
|
conjunció: No vindré si plou. Si que triga!
|
|
nom masculí [pl. sís], ‘afirmació’: Va respondre amb un sí sec. S’aprova la proposta per quaranta sís contra sis nos.
|
nom masculí [pl. sis], ‘nota musical’: Un quintet en si menor. Dos sis bemolls.
|
|
nom masculí [pl. sins], ‘interior’: Duia un infant dins el si. Els sins nasals.
|
|
sòl
|
nom masculí [pl. sòls], ‘superfície del terreny’: Un sòl fèrtil. Aquesta planta es fa en sòls sorrencs.
|
sol
|
nom masculí [pl. sols] ‘astre; nota musical’: La llum del sol. Clau de sol. La Via Làctia conté bilions de sols.
|
|
adjectiu [pl. sols]: Es troba molt sol. Us deixem sols.
|
|
forma 3 i 2 pres. ind., i 2 imp. del verb soler: Hi sol anar acompanyat. Sols venir per aquí?
|
|
sols
|
adverbi: Tan sols m’ha dit que no ve.
|
|
són
|
forma 6 pres. ind. del verb ésser: Tots són amics meus.
|
son
|
nom masculí [pl. sons], ‘acte de dormir’: Té un son tranquil.
|
|
nom femení [pl. sons], ‘ganes de dormir’: Tinc molta son.
|
|
possessiu àton [pl. sos]: Son pare.
|
|
forma 1 pres. pres. ind. (bal.) del verb sonar: Jo son molt bé es violí.
|
|
té
|
forma 3 pres. ind. i 2 imp. del verb tenir: Té molta sort. Té, el llibre que em vas deixar.
|
te
|
pronom feble: No te la portaré.
|
|
nom masculí [pl. tes], ‘arbust; infusió de les fulles d’aquest arbust’: Una tassa de te. Uns tes molt aromàtics.
|
|
nom femení [pl. tes] ‘Nom de la lletra t’: En aquest mot falta una te. Dues tes seguides.
|
|
ús
|
nom masculí [pl. usos], ‘acció d’usar’: Fes ús del teu dret.
|
us
|
pronom feble: Us estimo molt.
|
|
forma 1 pres. ind. (bal., alg.) del verb usar: Només ús aquesta eina.
|
plural de u, nom femení, ‘nom de la lletra u’: Fa unes enes que semblen us.
|
|
vós
|
pronom fort: Parlen de vós.
|
vos
|
pronom feble: Vestiu-vos. Déu vos guard!
|
