SI o SÍ?
Aquesta és la frase enverinada que tancava el butlletí del mes anterior:
Cal que signis el conveni sí estàs d’acord amb les clàusules que conté.
El que us hauria d’haver cridat l’atenció és aquest sí accentuat!
Recordeu que escrivim sí (sís, en plural), amb accent, per expressar afirmació:
–El Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs? –Sí.
La Llei sí que preveu sancions contra els actes discriminatoris.
En la votació, els sís han superat els nos.
En canvi, escrivim si (i la forma de plural sis), sense accent, quan aquesta partícula té un valor:
Si voleu assistir a la jornada informativa cal que ho comuniqueu al cap de Recursos Humans.
Saps si vindrà?
Si que és tard!
També escrivim si o sis per fer referència a la nota musical, al nombre 6 o a la part interna d’una cosa, entre d’altres.
Finalment, escrivim si, sense accent,quan té valor de pronom:
Només pensa en si mateixa.
L’obra consta de dues parts ben diferenciades entre si. |
Per tant, en la frase enverinada no s’ha d’accentuar la forma si, ja que expressa una condició:
Cal que signis el conveni si estàs d’acord amb les clàusules que conté.