n 
el temps que encara s’aixecaven torres, a Cruïlles, hi havia uns homes que estaven fent-ne una. Eren paletes dels d’abans, d’aquells que treballaven amb pedres, amb poques eines i amb la força dels braços.
—Vull que sigui tota de pedra —els havia dit el feudal.
Però la pedra es va acabar quan encara faltava per construir un bon tros de torre.
—Com ho farem? —va preguntar un dels paletes més joves.
—Anem a la riera —va contestar el que feia de mestre. —Portarem pedra d’allà.
Ell va dir pedra, però estava parlant de rierencs.
—Al senyor no li farà gens de gràcia —va insinuar un dels manobres.
—Pedra rossa o pedra de riu, què més hi fa? —va contestar el que feia de mestre.
Potser cap dels altres paletes no ho veia com ho veia ell, que això no ho sabem, però, mig per mandra mig pel seu mal cap, van fer-li cas. De manera que manobres i aprenents van estar uns dies amunt i avall fent tragines.
Del Daró a Cruïlles, hi ha un tros de camí: no podien pas portar gaires pedres.
—Vinga, més pedres! —cridaven paletes i mestre.
Treballaven molt de pressa. Manobres i aprenents no donaven l’abast. Però tot això no hauria de servir-los de res, perquè, de l’enrabiada que va agafar el senyor en veure què feien, uns i altres han passat a la història.
—Jo us havia dit pedra rossa i vosaltres em feu la torre amb pedra de riu —els va dir enrabiat.
Van callar tots, mestre, paletes, aprenents i manobres.
—Mateu-los —va manar el feudal als soldats.
En aquell temps, ni pietat, ni dubtes, ni romanços. Aviat van ser morts.
Diuen, però, que tots els que van treballar-hi són encara a la torre perquè, un cop passats per les armes, el senyor va manar que els enterressin damunt dels rierencs. Després, no se sap ben bé quan, d’altres paletes van acabar aquella obra. Naturalment, la van fer amb pedra rossa, tal com el senyor desitjava. Per això, qui contempli avui la torre de Cruïlles de seguida veurà que hi ha tres cercles. El primer i el tercer són fets amb pedra molt bona; el del mig, en canvi, que és també el més petit, té un color diferent: és de pedra de riera.
Font: Cortadellas, Xavier. El poble dels Centfocs: Llegendes de les Gavarres. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà, 2011.
|
Saps llegendes del teu municipi? Envia’ns-les a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers números del Vet Aquí! |
El menjar de l
El trobar aparcament a Girona és molt difícil.
Trobar aparcament a Girona és molt difícil.
Tancar la porta, si us plau.
