EL CONDICIONAL DE PROBABILITAT
El Vet Aquí! del mes d’abril el dediquem a la conversa filològica número 515 (publicada el 2 de febrer de 1924 al diari La Publicitat), que recull, entre altres usos lingüístics inadequats, el del condicional per expressar probabilitat:
|
Molts castellanismes han anat bandejant-se de la llengua; però, en canvi, és indubtable que cada dia n’hi van penetrant de nous. Construccions catalanes des de llarg temps abandonades han estat represes per la llengua literària i àdhuc les veiem introduir-se en la llengua parlada; però al mateix temps veiem recular un gran nombre de construccions catalanes davant construccions castellanes novellament introduïdes. Des de La Publicitat havem assenyalat molts d’aquests girs forasters que amenacen d’implantar-se definitivament en la llengua: el verb estar envaint l’esfera del verb ésser (Ex.: estan al teatre, l’aigua ja està calenta); la perífrasi haver-hi que amenaçantde mort el verb caldre; tenir que estenent-se en perjudici de haver de, etc.
Assenyalem avui un ús del condicional, l’extensió creixent del qual devem indubtablement a la influència castellana: «Has anat al teatre? Hi hauria molta gent?» substituint: «Has anat al teatre? Hi devia haver molta gent?», o bé: «Quan éreu a Girona, hi veuríeu el meu germà» substituint: «Quan éreu a Girona, hi devíeu veure el meu germà». |
Aquest ús inadequat del condicional per expressar probabilitat en el passat que Fabra assenyalava fa gairebé cent anys, el seguim documentant actualment. Recordeu que en vam parlar al Vet Aquí! del mes de gener de 2016, que també recull l’ús incorrecte del futur per expressar probabilitat en el present:
|
En català (a diferència del castellà), és incorrecte l’ús del futur per expressar una probabilitat o suposició en el moment present. En comptes d’aquest temps verbal, hem de fer servir la construcció deure + infinitiu.
Per expressar una probabilitat o suposició en el passat, hem d’emprar igualment la construcció deure + infinitiu, i no pas el condicional.
|
Noteu que, a més de la construcció deure + infinitiu, per bandejar els esmentats usos inadequats del futur i del condicional també disposem d’altres formes, com ara poder + infinitiu o adverbis que expressen probabilitat (potser, probablement, segurament...). A continuació, reproduïm uns quants exemples, extrets de nova Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), que mostren aquests usos:
Veig que badalla: tindrà gana.
Veig que badalla: deu tenir gana.
Tu no ho hauràs fet, però ho has permès.
Tu potser no ho has fet, però ho has permès.
Quina trencadissa! Serien els incontrolats del club La Lluna.
Quina trencadissa! Devien ser els incontrolats del club La Lluna.
D’altra banda, convé destacar que la GIEC accepta, en l’àmbit del llenguatge periodístic, l’ús del condicional per presentar informacions no contrastades, si bé ofereix altres alternatives que considera «més naturals», a partir de l’ús dels verbs poder o semblar:
Per les informacions que ens arriben, la bomba hauria causat la mort de trenta civils.
Per les informacions que ens arriben, la bomba podria haver causat la mort de trenta civils.
Un cotxe avariat causaria retencions a la ronda.
Sembla que un cotxe avariat causa retencions a la ronda.
Diccionari
de la llengua catalana (DIEC2)
|
Gramàtica
de la llengua catalana (GIEC)
|
Ortografia
catalana (OIEC)
|
obres normatives de referència
de la llengua catalana
|
