Diputació de Girona


    (Cerca avançada )

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis.

Descarregar

La Setmana Santa per l’abril fa l’any gentil

Compartir

   
  • LA SETMANA SANTA PER L’ABRIL FA L’ANY GENTIL



    Som a l’abril i s’apropa la Setmana Santa, un conjunt de celebracions religioses que es fan entre el Diumenge de Rams i el Diumenge de Pasqua o de Resurrecció per recordar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

    Les dates d’aquesta festivitat varien cada any segons la fase lunar. El Diumenge de Pasqua és el diumenge que segueix la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera, i, per tant, sempre s’escau entre el 22 de març i el 25 d’abril.

    Aquesta variació de dates ha originat una sèrie de dites populars, com per exemple Pasqua marçal, misèria mortal, que es refereix al fet que si la festa de Pasqua és primerenca, o sigui, que cau pel març, hi haurà mala anyada o serà any de desgràcies.

    En català tenim diferents locucions referides a la Pasqua: diem santes pasqües! per indicar que no cal parlar més d’una cosa, que ja s’ha acabat o que ja hi estem tots d’acord; d’algú que està molt content, ple de satisfacció, en diem que està content com unes pasqües (a Mallorca i Menorca, més content que un pasco), i quan algú fa Pasqua abans de Rams, ens referim al fet que està anticipant les coses, especialment, que espera un fill abans de casar-se.

    De refranys, en tenim a gavadals. Diem que no és cada dia Pasqua, en el sentit que no sempre ens afavoreix la sort o que no hem de pretendre fer cada dia grans negocis. A Banyoles, la dita Parlem d’ous, que ara ve Pasqua es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava. I per referir-nos a la fi del dejuni i dels oficis religiosos tenim l’expressió Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó.

    Al Diccionari català-valencià-balear (http://dcvb.iecat.net), conegut com a Alcover-Moll, trobareu més refranys relacionats amb la Pasqua.

    Santes pasqües i passem ara a un altre tema!

     

  • TENIM TAQUILLES, ARMARIETS I CASELLERS, PERÒ NO *GUIXETES



    De vegades dubtem de si la paraula taquilla és correcta o no. La resposta és sí i no: depèn del que vulguem expressar. En canvi, sovint es creu que la forma *guixeta és del tot genuïna en català, i en canvi és incorrecta, ja que es tracta d’un calc del mot francès guichet.

    Emprem el mot taquilla per designar el lloc, en un teatre, en un cinema, en un recinte esportiu, en una estació de ferrocarril, etc. on es tenen les entrades o els bitllets per despatxar-los al públic. De taquilla deriven formes com ara taquiller, taquillera o taquillatge.

    • Les entrades del FITAG es repartiran a les guixetes de cada teatre per ordre d’arribada.
    • Les entrades del FITAG es repartiran a les taquilles de cada teatre per ordre d’arribada.

     

    • La taquillera em va despatxar dos bitllets a Portbou.
    • Pa negre ha estat la pel·lícula més taquillera del cinema català.

     

    En canvi, per designar l’armari petit on es deixen els estris personals en un gimnàs, en una escola, etc., fem servir el terme armariet.

    • Guardo les vambes a la taquilla del GEiEG.
    • Guardo les vambes a la guixeta del GEiEG.
    • Guardo les vambes a l’armariet del GEiEG.

     

    Finalment, del moble amb caselles o compartiments, sense calaixos ni portes, que permet classificar-hi documents, cartes, objectes, etc., en diem caseller.

    • Deixa’m la correspondència al caseller, que demà passaré a buscar-la.

     

  • UNA DE BRUNYOLS!



    Un dels productes propis de la Quaresma són els bunyols, també anomenats brunyols en molts indrets. Sembla que tenen l’origen en els monestirs de l’Empordà, on segurament s’elaboraven per endolcir el dejuni i ajudar a fer-lo passar més bé. A diferència d’altres dolços tradicionals, com ara el tortell o la mona, que són més vistosos, els bunyols són austers, perquè la Quaresma és temps d’evitar excessos. Bunyol, segons Coromines, ve de bony i per això quan una cosa no surt bé diem que és un bunyol o un brunyol.

     

     

     

    Des de l’Oficina de Serveis Lingüístics us animem a proposar-nos temes que us interessaria que tractéssim, siguin de normativa (pronoms febles, relatius, etc.), de qüestions convencionals, de terminologia administrativa o de qualsevol altre àmbit d’interès per a la Diputació (informàtica, medi ambient, economia...), etc. Podeu fer-ho a l’adreça osl@ddgi.cat.

     

Generant PDF...
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088

Diputació de Girona