EL DONCS CAUSAL
Dediquem el Vet Aquí! del mes de juny a un tema recurrent en les converses filològiques de Fabra: l’ús inadequat de la forma doncs per expressar causa. Ens centrem aquí en la conversa número 836 (publicada al diari La Publicitat el 23 de juny de 1928), i reproduïm exemples extrets de les diferents converses que tracten d’aquest tema.
|
836
Una vegada més parlem del doncs causal... Alguns ens faran, sens dubte, el retret que ja se n’ha parlat prou, d’aquest doncs causal; que tot el que es pot dir contra d’ell ha estat dit temps ha i un munt de vegades. Sí, és cert; però també és veritat que encara, a cada moment, es troben doncs causals en les nostres publicacions [...].
I a aquells que no saben encara de què va, cal recomanar-los que cada vegada que se’ls ocorrerà d’escriure un doncs, es deturin i es fixin bé en la relació que hi ha entre el contingut de l’oració que acaben d’escriure i la que van a escriure encapçalada amb un doncs: si amb aquesta volen justificar o explicar allò que han dit anteriorment, si allò que van a dir no és la conseqüència d’allò que han dit, sinó, al contrari, la causa, el doncs és incorrecte i cal, llavors, reemplaçar-lo per una conjunció causal: puix que, vist que, ja que, perquè, etc. Per exemple: un que ha de restar a casa seva per tal o tal motiu, no pot anar per això a una excursió a què l’han convidat. Fixeu-vos bé: el fet de no poder-se moure de casa és la causa que no pugui anar a l’excursió. Si diu «Demà no vindré a l’excursió, doncs no em puc moure de casa», aquest doncs és incorrecte: és incorrecte perquè amb ell introduïm una proposició de causa, i doncs no és una conjunció causal: doncs denota la conseqüència, no la causa. |
Exemples extrets d'altres converses:
He obrat, afegí, mogut pel desig de venjança, doncs alguns individus de la meva família han estat empresonats i executats pels soviets. [Conversa núm. 372]
A la península ibèrica el temps ha millorat notablement, doncs les pluges han cessat. [Conversa núm. 617]
No vaig venir, doncs estava malalt. [Conversa núm. 758]
Fixeu-vos que en totes aquestes oracions la conjunció doncs és incorrecta, ja que en cap dels casos s’utilitza per introduir la conseqüència d’allò que s’expressa a continuació, sinó la causa. Per esmenar aquestes oracions n’hi ha prou amb substituir doncs per alguna de les formes que proposa Fabra en la conversa 836 (tret de la forma puix que, que convé restringir-la a usos marcadament formals) o bé per atès que, molt adequada en els textos de l’àmbit administratiu.
He obrat, afegí, mogut pel desig de venjança, atès que alguns individus de la meva família han estat empresonats i executats pels soviets.
A la península ibèrica el temps ha millorat notablement, ja que les pluges han cessat.
No vaig venir, perquè estava malalt.
Actualment, se segueix considerant inadequat el doncs amb valor causal. En relació amb aquest ús, la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) diu, a la pàgina 1135, el següent:
«[...] es documenta l’ús de doncs com a conjunció causal, especialment en la llengua escrita. Es tracta, però, d’un ús no acceptable. Per tant, no es pot substituir ja que o perquè per la conjunció doncs en una oració com Estàvem tots molt contents, {perquè / ja que} el nostre equip havia arribat a la final».
Diccionari
de la llengua catalana (DIEC2)
|
Gramàtica
de la llengua catalana (GIEC)
|
Ortografia
catalana (OIEC)
|
obres normatives de referència
de la llengua catalana
|
