Diputació de Girona


    (Cerca avançada )

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis.

Descarregar

La sirena de l’estany

Compartir

   
  • LA SIRENA DE L’ESTANY



    i ha qui afirma [...] que a les aigües serenes de l’estany de Puigcerdà hi vivia una sirena de cabells rossos, que li queien per l’esquena més avall d’on començaven les escates. El seu coll era prim, coll de cigne; els pits, menuts i ferms, contenien l’encant i la puresa de l’adolescència.

    S’havia assegut damunt dels primers rocs que formen l’illa que hi ha al bell mig del llac, i els seus ulls clars guaitaven, inexpressius, la gent, mentre feia moure, desvergonyida, la seva cua.

    Per capturar-la, hi havia l’alcalde, els regidors, membres de l’Oficina d’Extensió Agrària i, fins i tot, un tècnic de la Confederació Hidrogràfica [...].

    Atès que hi havia diverses administracions, es va posar de manifest el tema competencial. Per sort, la primera autoritat municipal va dir:

    —Prescindim-ne, de qui no tingui les competències. Hem d’anar coordinats. Si no actuem amb mútua col·laboració, no farem res més que destorbar-nos. Pensem-hi serenament.

    Tothom hi va estar d’acord, però ja va ser massa tard. La sirena va iniciar el cant d’una melodia que per a tots fou desconeguda. L’agudesa que emergia de la seva gola s’introduí ràpidament en les orelles dels badaires com si es tractés d’un fibló invisible.

    Quan no hi va quedar ningú, féu una capbussada i desaparegué. Hom assegura, però, que l’últim cop que van buidar l’estany només es va trobar un bri de cabells rossos enganxat a la comporta de sortida de l’aigua.

    Figuera i Abadal, Manel [et al.]. Llegendes de Cerdanya. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2001.

     

    Saps llegendes del teu municipi? Envians-les a ladreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers números del Vet Aquí!

      

  • CAIGUDA DE PREPOSICIÓ DAVANT LA CONJUNCIÓ QUE



    Segons la normativa, en català no es pot donar la combinació “preposició + conjunció que”. Per això, la preposició a, amb, de, en se suprimeix davant de la conjunció que.

    • Els actes administratius han de complir un seguit de requisits per tal de que siguin vàlids.
    • Els actes administratius han de complir un seguit de requisits per tal que siguin vàlids.

     

    • El van amenaçar amb que li obririen un expedient.
    • El van amenaçar que li obririen un expedient.

     

    • Té dret a que li reconeguin els anys treballats en altres administracions.
    • Té dret que li reconeguin els anys treballats en altres administracions.

     

    • Coincideixen en que no faran vaga.
    • Coincideixen que no faran vaga.

     

    A vegades, quan l’expressió sense la preposició resulta estranya o forçada, es recomana usar la locució el fet que (o d’altres de similars, com ara la circumstància que, la condició que, etc.).

     

    • Ha sobreviscut gràcies a que portava posat el cinturó de seguretat.
    • En lloc de:
    • Ha sobreviscut gràcies que portava posat el cinturó de seguretat.
    • És preferible:
    • Ha sobreviscut gràcies al fet que portava posat el cinturó de seguretat.

     

    • El lliurament de la subvenció depèn de que el beneficiari acompleixi tots els requisits legals.
    • En lloc de:
    • El lliurament de la subvenció depèn que el beneficiari acompleixi tots els requisits legals.
    • És preferible:
    • El lliurament de la subvenció depèn de la condició que el beneficiari acompleixi tots els requisits legals.

    •   
       

    Altres vegades, resulta adient reformular la frase introduint, entre la preposició i la conjunció que, un verb amb significat ampli, com ara fer, aconseguir, etc.

     

    • Som els primers interessats a que el país vagi bé.
    • Som els primers interessats a fer que el país vagi bé.

     

    • Volem contribuir a que lAdministració sigui eficaç.
    • Volem contribuir a aconseguir que lAdministració sigui eficaç.

     

  • VALORITZAR O VALORAR?



    Valoritzar és un terme que té un ús restringit a l’àmbit del medi ambient i que significa ‘dur a terme una valorització d’un residu o un component d’un residu’; és a dir, el ‘procés pel qual un residu o un component d’un residu torna a ser útil’.

    • Als afores de la ciutat han construït una planta de valorització de residus industrials.
    • LAssociació Catalana dEmpreses de Valorització Energètica de Residus Sòlids Urbans està formada per totes les plantes de valorització energètica de residus sòlids urbans de Catalunya.

     

    Per tant, si ens volem referir a l’acció de determinar el valor de qualsevol altra cosa que no sigui un residu, de fer-ne una avaluació, hem de fer servir el verb valorar.

    • Valoritzar el talent és un factor clau per a la competitivitat dun país.
    • Valorar el talent és un factor clau per a la competitivitat dun país.

     

    De la mateixa manera, quan tornem a valorar una cosa hem d’emprar la forma revalorar, i no pas revaloritzar.

    • Entre el 2001 i el 2007 es va revaloritzar molt lhabitatge.
    • Entre el 2001 i el 2007 es va revalorar molt lhabitatge.

     

     

  • EL CATALANITZADOR, UNA EINA ÚTIL



    Softcatalà ha creat el Catalanitzador, un programa que facilita la tasca d’instal·lar el català al Microsoft Windows, Microsoft Office i a l’Explorer. A més, permet canviar la configuració del sistema al català i configurar l’Explorer perquè navegui en català. Tot plegat, en pocs passos, molt senzills i a l’abast de qualsevol.

    Trobareu més informació i les instruccions de funcionament a l’enllaç següent: http://catalanitzador.softcatala.org.

     

     

     

    Des de l’Oficina de Serveis Lingüístics us animem a proposar-nos temes que us interessaria que tractéssim, siguin de normativa (pronoms febles, relatius, etc.), de qüestions convencionals, de terminologia administrativa o de qualsevol altre àmbit d’interès per a la Diputació (informàtica, medi ambient, economia...), etc. Podeu fer-ho a l’adreça osl@ddgi.cat.

     

Generant PDF...
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088

Diputació de Girona