egons una vella tradició, abans de la formació de l’Estany, Banyoles i Porqueres estaven unides per una fèrtil planúria. L’or de les espigues hi relluïa als raigs de sol i els fruiters odorants orlaven aquell pla rialler com esclat de primavera. Cantava l’ocellada, i els camperols, tot conreant les terres; l’oratjol besava dolçament les messes... Que bell era aquell pla!
Una tarda de calma. Ni una teranyina s’albirava en aquell cel, puríssim com pensament d’infant. El sol ja decantava cap a la serra de Guixeres, entre Merlant i Ginestar, quan en Morgat, que amb una parella de bous llaurava un tros de camp, va sentir una veu clara i vibrant que deia:
Morgat, Morgat,
agafa la llaura
i ves sota teulat.
El bon pagès de pell colrada es quedà confús. Estengué la mirada per si veia algú.
[...]
—No em burxen pas les orelles, perquè ho he sentit ben clar. Però que me’n vagi... Per què? El vent no bufa, la calda no pica, de solixent a ponent no es veu núvol, i el temps amenaça? No ho entenc, com hi ha món!
I continuà obrint la terra amb l’arada. Però heus aquí que per tercera vegada va ressonar la misteriosa veu, més forta que mai:
Morgat, Morgat,
ves-te’n a casa
o seràs negat!
Jas, no dubtà més ni tampoc li n’hauria vagat perquè en aquell moment l’esfereí un soroll estrany com si sortís de les entranyes de la terra, mentre aquesta trontollava tan fortament que el feia tentinejar. Els bous s’esquivaren arrossegant l’arada, que rebotia amb perill de camatrencar-los.
—Sants del cel, ajudeu-me! —exclamà en Morgat, i plantà a córrer darrere la parella.
I heus aquí que bon punt entraren a la pineda del mas... valga’ns Déu! Tot aquell pla s’enfonsava com per art d’encantament. En Morgat, groc d’espant, veia pujar del fons d’aquell immens abisme unes onades gegantines que, cargolant-se feréstegament, engolien amb un traüt espantós els conreus i les arbredes.
Les aigües desfermades s’estengueren de Lió a les Tunes i des de Porqueres a Banyoles. Després es calmaren i deixaren format un gran bassal: l’estany.
Font: Constans, Lluís G. [et al.]. Rondalles. Banyoles: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, [s. a.].
| Saps llegendes del teu municipi? Envia’ns-les a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers números del Vet Aquí! |
Viu en un pis al nivell del carrer.
Una campanya a nivell local.