ACCENTUACIÓ
El mes passat, vam tancar el Vet Aquí! amb un text que no acabava de rutllar. És aquest:
PLEC DE CLAUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS DE CONTRACTACIO APLICABLES ALS CONTRACTES D’OBRES DE LA DIPUTACIO DE GIRONA I ELS SEUS ORGANISMES AUTONOMS
Heu detectat per què no funciona? Si el que us fa arrufar les celles és la falta d’accents, aneu pel bon camí!
Hem de tenir en compte que, tot i que hi ha una llegenda urbana que s’entesta a propagar que en català (i en castellà) les paraules que s’escriuen amb majúscules no s’accentuen, aquest rumor és del tot fals.
Així doncs, cal accentuar els mots sempre que les normes d’accentuació ho prescriguin, independentment del fet que els escriguem amb majúscules o amb minúscules. Per tant, el text, un cop accentuat, quedaria d’aquesta manera:
PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES GENERALS DE CONTRACTACIÓ APLICABLES ALS CONTRACTES D’OBRES DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA I ELS SEUS ORGANISMES AUTÒNOMS
I, ja que hi som posats, aprofitem per recordar-vos les normes d’accentuació:
Exemples: comitè, interí, accés, incís, magazín... Per tant, no s’accentuen: paper, estil, paret, element, iogurt, ascensor...
Exemples: cérvol, gràfic, telèfon, pèsol, èxit, útil... Per tant, no s’accentuen: aigüera, conveni, llapis, informe, origen...
Exemples: superfície, hectàrea, matèria, fenòmens, paràmetre...
Recordeu que els monosíl·labs (els mots d’una sola síl·laba) no s’accentuen, tret que els hàgim de distingir d’un altre mot que s’escriu igual però té un significat diferent. L’accent que usem en aquests casos es coneix amb el nom d’accent diacrític:
|