Encetem l’any renovant el Vet Aquí!, el fil conductor del qual, enguany, són les llegendes i rondalles que configuren l’imaginari gironí.
Acompanyarem aquestes narracions d’algunes de les il·lustracions del fons de gravats de boix reunits per la Impremta Carreras, de Girona, que actualment són propietat de la Diputació de Girona i que custodia el Museu d’Art de Girona.
La bruixa de la catedral de Girona
Hi havia a Girona, temps era temps, una dona dedicada a les diabòliques arts de la bruixeria que, per tal de mostrar el seu odi a la religió oficial, tenia el mal costum de llançar pedres contra el temple catedralici. Fins que un bon dia la bruixa es va convertir en pedra i la varen posar a la part més alta de la paret del temple perquè de la seva boca no en sortissin renecs o malediccions, sinó únicament neta aigua caiguda dels núvols. I la varen posar mirant perpètuament cap a terra, sense poder girar la vista cap al cel. Una cançoneta popular explica ingènuament la maledicció divina: Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra et quedaràs.
Font: Vivó, Carles. Llegendes i misteris de Girona. Girona: Diputació de Girona: Caixa de Girona, 1989. (Quaderns de la Revista de Girona, núm. 24)
La bruixa és l’única gàrgola (‘canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de la pluja que cau sobre la coberta d’un edifici’) amb figura humana de la catedral de Girona.
|
Saps llegendes del teu municipi? Envia’ns-les a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers números del Vet Aquí! |