Diputació de Girona


    (Cerca avançada)

At vero eos et accusamus et iusto odio dignissimos ducimus qui blanditiis.

Compartir

  
  • Març de 2018



     

     

     

     

     

     

     

     

     

    LA CONSTRUCCIÓ TENIR QUE

     

    Dediquem el Vet Aquí! del mes de març a la conversa filològica número 124, publicada el 21 d’abril de 1920 al diari La Publicitat, en què Fabra parla sobre l’ús incorrecte de la construcció tenir que:

     

    Una construcció va actualment generalitzant-se en la llengua parlada que caldria combatre per tots els mitjans, començant, naturalment, per evitar-la en absolut en la llengua escrita. És tenir que.

     

    A cada moment sentim, en efecte, expressions com aquestes: Tens que fer-ho, Tenir que treballar, Té que anar-hi, en lloc de Has de fer-ho, Haver de treballar, Ha d’anar-hi. Tals expressions són del tot inadmissibles […].

     

    Tampoc [són] acceptables les construccions, avui ja tan corrents, Hi ha que callar, Hi havia que anar-hi, Hi ha que veure-ho (traduint Hay que callar, etc.).

     

    A mesura que aquestes expressions van generalitzant-se recula el verb caldre. La llengua escrita en fa un ús cada dia més limitat. Fa pena de constatar, en la majoria dels originals que passen per les Oficines de l’Institut, l’absència quasi completa del verb caldre, substituït sistemàticament per les perífrasis a què ha de recórrer el castellà per mancança d’un verb equivalent al nostre caldre o al francès falloir: ésser precís que, ésser de necessitat que, fer falta que, etc.

     

    Avui dia, tant haver-hi que com tenir que continuen essent construccions incorrectes. Recordeu que, tal com vam veure al Vet Aquí! del mes de desembre del 2012, en català, les obligacions les expressem per mitjà de les construccions següents:

     

     

    {#emotions_dlg.tick} Haver de + infinitiu

    {#emotions_dlg.tick} Caldre + infinitiu / Caldre que + subjuntiu

    {#emotions_dlg.tick} Ser necessari + infinitiu / Ser necessari que + subjuntiu

     

     
    Exemples:

     

    {#emotions_dlg.cross} L’ordenança estableix que, en aquest supòsit, es té que reduir l’import de la subvenció concedida.

    {#emotions_dlg.cross} L’ordenança estableix que, en aquest supòsit, hi ha que reduir l’import de la subvenció concedida.

    {#emotions_dlg.tick} L’ordenança estableix que, en aquest supòsit, s’ha de reduir l’import de la subvenció concedida.

    {#emotions_dlg.tick} L’ordenança estableix que, en aquest supòsit, cal reduir l’import de la subvenció concedida.

    {#emotions_dlg.tick} L’ordenança estableix que, en aquest supòsit, és necessari reduir l’import de la subvenció concedida.

     

    {#emotions_dlg.cross} Tot el que manifestin els assistents a la sessió es té que fer constar a l’acta.

    {#emotions_dlg.cross} Tot el que manifestin els assistents a la sessió hi ha que fer-ho constar a l’acta.

    {#emotions_dlg.tick} Tot el que manifestin els assistents a la sessió s’ha de fer constar a l’acta.

    {#emotions_dlg.tick} Tot el que manifestin els assistents a la sessió cal que consti a l’acta.

    {#emotions_dlg.tick} Tot el que manifestin els assistents a la sessió és necessari que consti a l’acta.

     

    D’altra banda, convé destacar la vitalitat de què gaudeix el verb caldre actualment, sobretot si tenim en compte que Fabra, en aquesta conversa, li augurava un futur poc esperançador, fonamentat en el poc ús que se’n feia en aquell temps.

     

    Noteu, doncs, que caldre ha sobreviscut al costat de dues de les tres construccions, calcades del castellà, que Fabra vaticinava vencedores enfront d’aquest verb: ésser precís que i fer falta que (la tercera, ésser de necessitat que, no s’usa en l’actualitat).

     

    Cal tenir en compte, però, que, d’aquestes dues, només és correcta fer falta; la construcció ésser precís (o ser precís) no és adequada per expressar obligació:

     

    {#emotions_dlg.cross} És precís que comparegueu en el termini indicat.

    {#emotions_dlg.tick} És necessari que comparegueu en el termini indicat.

    {#emotions_dlg.tick} Cal que comparegueu en el termini indicat.

    {#emotions_dlg.tick} Heu de comparèixer en el termini indicat.

     

     

     

     

    Diccionari
    de la llengua catalana (DIEC2)

    Gramàtica
    de la llengua catalana (GIEC) 

    Ortografia
    catalana (OIEC)





    Consulteu les
    obres normatives de referència
    de la llengua catalana

     

     

     

Generant PDF...
Diputació de Girona

Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 4-5 | 17004 Girona
Tel. 972 185 000 | Fax 972 208 088

Diputació de Girona