El folklorista Joan Amades (1890-1959), recorregué durant molts anys la geografia catalana, recollint notícies sobre costumari, tradicions, llegendes, rondalles, creences, cançons i balls d'arreu del país. Amb relació a Capmany, aplegà una cançó tradicional que li cantà l'hostalera del poble, una dita tradicional amb la corresponent explicació i una llegenda relacionada amb el castell del poble. Vegem, tot seguit, la transcripció d'aquestes mostres de la cultura popular. "Aquí dalt al cim del maig fresc i gaig, tres pometes d'on n'hi havia, rossinyol et. Qui les anirà a cercar?, fes-te ençà; Margaridó bé hi niria, rossinyolet. Margaridó mes amors, mes dolors, el meu pare me'n marida, rossinyol et. Me'n marida pas amb vós, mes amors, que amb una altra mes marida, rossinyolet. La que prendré per muller, mes amors, més que tu no n'és pas bella, rossinyol et. Si no n'és tan bella, no, mes amors, en té molta més riquesa, rossinyol et. Per cada sou que tu tens, mes amors, ella en té més de deu mil, rossinyolet. Si a les noces vols venir, cor jolí, de bon cor jo t 'hi convidí, rossinyolet. Si a les noces vols venir, cor jolí, te n'has de vestir de blanca, rossinyolet. Jo a les noces no iré pas, ingratàs. De tres colors tinc la roba rossinyolet. Un de groc i un de vermell, color bell, i altre verd que és esperança, rossinyol et. Si a noces no en vols venir, cor jolí, bé podràs venir a la dansa, rossinyol et. Al primer cop de tambor, mes amors, Margaridó cau en basca, rossinyol et. Al tercer cop de tambor, mes amors, Margaridó ja ginava, rossinyol et. Tota la gent del convit, cor jolí, diu: -Déu l'hagi perdonada, rossinyolet. Margaridó cau d 'un costat, cor ingrat, i el seu aimador de l'altre, rossinyolet. Això són dos aimadors, mes amors, que l'un ha mort per l'altre, rossinyolet". Cantada per 1 'hostalera de la Vajol i hostalera de Campmany (1928). AMADES, Joan: Folklore de Catalunya. Canço11er. Barcelona, 1950; pàg. 360.
capmany
To see the actual publication please follow the link above