26 L a línia successòria directa dels Clusa es degué perdre al final del segle XV o a la primeria del XVI. L'any 1504, era senyor de Capmany Lluís Tort, àlies Clusa, el qual reconegué tenir pel bisbe de Girona tot el delme de Capmany. Sembla que la branca masculina dels Clusa es perdé en aquesta època i que una pubilla d'aquest cognom es casà amb un noble de cognom Tort, del qual matrimoni degué néixer l'esmentat Lluís Tort. La permanència del cognom Tort entre els qui ostentaren el títol de barons de Capmany va ser breu, ja que en el segon quart del segle XVI era baronessa del lloc Rafaela Satorra, dama que es maridà amb Marc de Vi lanova i Jordà. Aquesta baronessa morí l'any 1548. Un fill de l'esmentat matrimoni fou Jeroni de Vilanova i Satorra, senyor de Capmany i d'Esparreguera. S'esposà amb Joana de Malet. En prendre possessió de la baronia, l'any 1548, concedí als cònsols i consellers del poble la facultat d'elegir sobreposats, càrrec que ostentaven alhora dos homes simultàniament. Eren elegits anualment, el dia de Sant Antoni abat (17 de gener), i tenien la facultat d'actuar com a jutges rurals en qüestions de fitació, recs, etc. Aquest noble senyor morí l'any 1571. Pany de muralla amb entrada al recinte de/fort. L'hereu de la baronia fou Joan Francesc de Vilanova, que tingué alguns problemes amb les autoritats del poble perquè volia que els capmanyencs es consideressin vassalls seus sense, però, que ell jurés servar tots els privilegis, usos i costums de Capmany, tal com havien fet els seus antecessors. Les autoritats locals hagueren d'insistir més d'una vegada sobre aquest particular. L'any 1585 ja havia mort i trobem la seva vídua, actuant com a successora, en un contracte d'arrendament a Antoni Giralt, mercader de Capmany, de la casa o castell del poble amb totes les seves terres, honors i possessions.
capmany
To see the actual publication please follow the link above