8 L a presència de monuments megalítics en el terme municipal denota que ja hi havia assentaments sedentaris des de l'inici del neolític mitjà. Aquests poblats s'ubicaven molt a prop de les necròpolis o agrupacions de dòlmens, dels menhirs i de les pedres amb inscultures. Els megàlits que corresponen al període més antic són els sepulcres de corredor. La zona de l'Albera-serra de Rodes i cap de Creus és on hi ha la principal concentració d'aquest tipus de sepulcres a Catalunya. Foren construïts de granit, que és la pedra local, i estaven formats per una cambra funerària, feta a partir de lloses verticals i una gran coberta. L'entrada era marcada amb dues lloses i els corredors eren més baixos, malgrat que la major part de les vegades han desaparegut; la cambra podia tenir diferents formes. A Capmany trobem dos sepulcres de corredor: el de Quer Afumat, que fou descobert el 1894 i no ha estat mai excavat científicament, però que per la forma pentagonal de la seva cambra hom dedueix que pertany al neolític mitjà final (3000-2500 anys aC), i un segon sepulcre descobert darrerament, arran de l'incendi de l'estiu de 1986, el de Mirgoler. Dolmen de Vinya Munera en el seu lloc d 'origen, l'any 1910. Uns altres tipus de sepulcres megalítics són les cambres o dòlmens simples, que corresponen a un període més modern (2200-1800 anys aC) i estan formats per dues lloses laterals altes i una petita capçalera; les cobertes eren de grans dimensions. En el terme municipal hi havia el dolmen de Vinya Munera; al principi de segle fou traslladat a Barcelona per Lluís Marià Vidal, geòleg, enginyer de mines i home apassionat per l'arqueologia. Era el marit de la propietària de la finca on es trobava el megàlit, fet que va aprofitar per a retirar el monument
capmany
To see the actual publication please follow the link above