La controvèrsia sobre la correcta grafia del municipi, amb arrel de camp o cap, s'inicià en el segle passat arran de les manifestacions del pedagog i mestre capmanyenc Gregori Artizà, que quedaren paleses en una de les seves obres: "( ... ) esmenar el barbarisme gramatical dels que'ns malmeten el nom, despreciant l'ensenyança dels nostres ascendents, els quals alliçonats pels fundadors, pels monuments antics i per la tradició, han vingut donant constantment a la nostra població el nom llatí deCapite Magno i català de Capmany, per ser el cap o vila gran de les tres viles romanes que li havia, Vilademont, Viladevall i Vilanova. Això no obstant, alguns forasters, volent saber més que'ls de casa, ens claven "Campo Magno" en llatí i "Campmany" en català, suposant-los derivats de camp, sens fonament fidedigne, com penso demostrar, amb l'ajuda de Déu, al tractar del feudalisme capmanyenc". (Artizà, Gregori: "Notícies històriques del territori de Capmany amb algunes altres conexionades", dins La Veu de l'Empordà. Figueres, 1918). Quan s'elaborà el Nomenclàtor de poblacions de Catalunya, l'any 1933, l'alcalde de Capmany, Artur Collgròs, envià una carta al president de la Generalitat demanant "que no sigui cambiat el nom oficial d'aquest municipi de Capmany amb el de Campmany, perquè s'ha vingut usan dit nom desde temps inmemorial." Per altra banda, la parròquia és partidària de l'arrel "camp", que s' utilitzà des de 1795, data del primer llibre conservat del registre de baptismes. El segell més antic porta la inscripció Campmañ, vinculada amb el procés de castellanització del registre parroquial, que canvià la "ny" per "ñ". Amb la tendència abans esmentada, hom ha extret d'un estudi fet l'any 1981, que Segell antic de Capmcmy. obtingué l'accèssit del IV Premi Josep Iglésias, d'Onomàstica, la següent referència a Capmany: " ... del llatí campus magnus, "camp gran". Com que la p seguida de m s'assimila a aquesta nasal, resulta que Campmany es pronuncia de la mateixa manera que es pronunciaria cap many; per això hi ha la vaciHació en la grafia, posant-se a vegades Campmany i altres Capmany. Ja existia aquesta confusió en el segle XIV, com ho demostra la llatinització Capite Magno (en lloc de Campo magno). Griera, 32: "Es un derivado de Campumagno y no de Capite magno. La asimiliación del grupo mpm no ofrece dificultad". 1138: Liber f eudorum maior, 11, 41, doc. 526. Bernardus de Campmañ. 1246: España Sagrada, XLV, 335. Parrochia de Campo Magno. 1278: Villanueva, Joaquín Lorenzo, XIII, 329, Capmany 1280: Rius Serra, I, 95. Ecclesia de Capite Magno. 1338: Monsalvatje, Francisco, XII, 408, Castrum de Capite magno. 1553: Iglésies, Josep, 249, Campmany." (Arnall, M. Josepa: "Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i agregats)", dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos; Figueres, 1981-82, pàg. 58-59). L'any 1981, l'Ajuntament encarregà a l'heraldista Armand de Fluvià l'estudi de l'escut
capmany
To see the actual publication please follow the link above