18 E I principal document que ens facilita dades globals sobre el poble, a l'edat mitjana, és un capbreu que duu data de l'any 1331 i en el qual es diu que molts capmanyencs reconeixen tenir per senyor Guillem de Canadal. El document esmenta noranta-quatre caps de casa, nombre que podem considerar que corresponia al mínim de cases habitades a Capmany en )'època esmentada. Es molt possible que hi haguessin altres caps de família, el nom dels quals no va ser esmentat en el capbreu; setanta-sis d'aquests capmanyencs van reconèixer tenir immobles del dit senyor. Aquests habitants es distribuïen en diferents nuclis: la cellera o la força, la força forana, la vila d'Amunt, la vila d'Avall, la pujada i alguns masos dispersos. La cellera o força corresponia a la plaça i carreró del Fort actuals. Era el nucli central del castell i estava completament envoltat de muralles amb torres quadrades, dues de les quals encara avui subsisteixen. S'hi accedia per mitjà de dos portals. Les dependències centrals del castell eren situades a ponent del recinte, on avui hi ha l'Ajuntament; en aquest indret, ultra la residència dels senyors del poble, devia haver-hi la notaria, la cort de justícia i la presó. A tocar aquest edifici es Pany de muralles .flanquejat per dues torres; avui resta tapat per construccions modernes. troba l'església, fortificada i que disposava aleshores de cementiri annex. La resta de l'espai comprès dins del recinte era ocupat per cases, cellers i· solars particulars de dimensions força reduïdes; consta que hi havia quinze cases, tres solars i un hort, però és probable que n'hi haguessin més. Una bona part del que avui és espai central de la plaça del Fort també era ocupat per habitatges. A la cellera, pel costat de tramuntana, s'afegí un segon recinte emmurallat annex, delimitat pel Merdançà, la plaça Major, el carrer de Vilarnadal i el fort. Aquest sector fortificat
capmany
To see the actual publication please follow the link above