El terme de Capmany disposà fins al 1916 d'un monumental suro de més de dos metres de diàmetre. Hom li atribuïa una antiguitat de més de 300 anys. Aquest arbre venerable fou testimoni de reunions i consells comunals de diversos pobles de les rodalies, circumstància que degué influir en el topònim del lloc on es trobava, la muntanya megalítica de la serra Comunera. Vegem, tot seguit, la descripció que féu d'aquest arbre un dels seus darrers propietaris, l'escriptor Carles Bosch de la Trinxeria, amb la seva prosa exuberant, a Pla i muntanya (1888). " ••• és un gegant que domina la serralada de Comunera, estribació del Pirineu que devalla de Requesens en direcció a Campmany, cap al pla, als marges del Llobregat. Serra emboscada de suredes, amatarrades de brucs, argelagues, gatoses i estepes. Li diuen "L'Avi"; està plantat enmig de massisses roques granítiques; les seves arrels poderoses, escatoses, molsudes, s'han obert pas enmig del rocam, esberlant-lo, absorbint-lo, enganxant-se a ell com colosals tentacles de pop; s'estenen serpejant, ficant-se en les esquerdes de la penya ... El suro del Consell és el patriarca venerable de les nostres suredes pirenaiques; compta més de tres-cents anys d'existència; la seva soca té dos metres de diàmetre ... Cada dotze anys, a l'agost, veia arribar la colla dels peladors, armats de barres i destrals, seguits de les arreplegadores i els traginers amb llurs matxos. Dos s'enfilen per les branques; els altres a la soca, que ratllen de dalt a baix. Les planxes de suro cauen a terra amb estrèpit, suro superior, trefí de primera classe, per a taps de xampany ... El suro del Consell té records històrics que l'honoren molt. Al segle passat, i de temps més remot, la gent dels pobles de Cantallops, Campmany, Sant Climent
capmany
To see the actual publication please follow the link above