EL CARNESTOLTES I EL RANXO

capmany

88 A Capmany, la tradició del carnestoltes és molt reculada i sembla ser que s'ha celebrat de manera gairebé ininterrompuda en el decurs del temps. Un dels esdeveniments tradicionals d'aquestes diades és el ranxo, consistent en una menjada popular que es duu a terme el dimarts de carnaval. Malgrat que aquesta festa es deixà de fer durant els anys de la guerra i els primers de la postguerra, a partir de 1946 es tornà a celebrar. Per a aconseguir el permís de les autoritats d'aquell moment (aleshores s'havia prohibit la celebració de qualsevol festa amb màscares), quatre ciutadans del poble, Robert Canta, Josep Oliveda, Pau Rosell i Climent Llosa, s'entrevistaren amb el governador civil de Girona i li demanaren autorització per a reprendre la festa del Ranxo i del Carnestoltes. Elgovernadoraccedía la petició sempre que es complissin dos requisits: en primer lloc, hagueren d'anomenar-lo sopar de germanor i, segonament, en el ball de disfresses les persones amb màscares havien d'identificar-se obligatòriament. Arran d'això, Capmany es convertí en el primer poble empordanès que tornà a celebrar la festa del Carnestoltes, malgrat que aquest nom quedà totalment La festa del Ranxo, l'any 1932. prohibit i s'hagueren d'utilitzar altres denominacions, com sopar de germanor i festa del Ranxo. El diumenge abans de la celebració es feia una col-lecta, a la qual cada veí contribuïa amb diners o amb algun producte per a poder elaborar l'àpat. Al principi de segle, l'Ajuntament oferia uns carros als organitzadors del ranxo, que, acompanyats del so d'un manubri, voltaven tot el poble per tal de recollir llenya a les cases particulars. A l'hora del ball es tocava el mateix piano de maneta. Aleshores, tres perols i una bóta de vi eren suficients per a


capmany
To see the actual publication please follow the link above