76 L a situació geogràfica de Capmany, prop de la línia fronterera, propicià importants moviments de població en els anys de la guerra. Es donà asil a gran nombre de refugiats, molts dels quals foren acollits en cases particulars, en locals habilitats i en una colònia infantil. Els nouvinguts havien d'obtenir una autorització de la policia de fronteres de Figueres per a residir al poble; els veïns de Capmany que acollien forasters havien de presentar la documentació a les oficines municipals. Mensualment, l'Ajuntament confeccionava padrons de refugiats. Amb l'avanç de les tropes franquistes cap al nord de la Península, i la presa de ciutats importants, començaren els primers desplegaments massius de gent que fugia cap a territori republicà. A partir del mes de maig de 1937, arribaren a Capmany, procedents de Vélez (Màlaga), els primers deu refugiats. La caiguda del front del nord, el 1937, va comportar l'arribada a Catalunya d'una important onada de refugiats. Al final d'aquell any ja n'hi havia quaranta-vuit, la major part procedents de les regions d'Andalusia i Madrid. Conseqüentment, s'hagueren de prendre mesures urgents per a donar asil als nouvinguts; el Comitè d'Ajut als Refugiats, Els Banys de la Mercè fou un dels locals confiscats duram la guerm per wl d'acollir-hi refugiats. de Barcelona, traspassà a la Comissaria de la Generalitat, de Girona, diners per a distribuir entre els municipis i s'estipulà la repartició de dues pessetes diàries per a cada refugiat. En els mesos de març i abril de 1938, l'exèrcit del general Franco reprengué l'ofensiva a l'Aragó. Aleshores arribaren nous contingents: trenta-dos de Terol, dos de Saragossa i nou de Santander. El juny d'aquell mateix any n'arribaren cinquanta-dos més, procedents d'Hostalets de Balenyà. Al final de 1938 ja n'hi havia cent quaranta-tres; la majoria eren nens, dones i malalts.
capmany
To see the actual publication please follow the link above