38 a uan, l'any 1808, esclatà la Guerra del Francès, el poble amb prou feines havia tingut temps de refer-se de la catastròfica Guerra Gran (1793-1795). El camí ral, actual carretera nacional (la N-11), fou escenari de nombrosos atacs per part dels miquelets i sometents als combois francesos de pas per la zona. La més important d'aquestes accions tingué lloc el 25 de setembre de 1808. Les tropes del país, comandades pel coronel La Valette i per Joan Clarós, atacaren una columna de 4.500 soldats francesos, que escortaven seixanta carros, i impediren l'avanç d'aquesta força, la qual, al final, aconseguí, però, prosseguir el seu camí gràcies a l'ajuda de dues columnes, de 200 homes cadascuna, que sortiren de la Jonquera per auxiliar-los. Sembla que en aquesta acció els francesos tingueren més de 500 baixes. Aquests tipus d'accions van sovintejar molt, fins a l'extrem que les autoritats franceses imposaren fortes sancions als pobles en els territoris dels quals s'haguessin produït aquests atacs. L'arribada de la pau no suposà la supressió immediata de les carregoses contribucions de guerra. A l'arxiu municipal s'ha Ponal d'accés al fort, reconstruït l'any /833. Aleshores encara es donava al recinte emmurallat un cert valor defensiu. conservat una carta dels responsables de la segona divisió de l'exèrcit espanyol, que exigiren al poble de Capmany que pagués una contribució de 2.221 rals de billó i 28 maravedisos. Aleshores ja feia tres mesos que la guerra s'havia acabat oficialment. En aquesta època, la riquesa de Capmany estava repartida d'una manera desigual. En una relació de contribuents del subsidi de comerç, de l'any 1828, el principal tributant era Rafael Martí, veí de Figueres,
capmany
To see the actual publication please follow the link above