32 L es dades més reculades que disposem sobre la distribució de terres en el terme de Capmany, provenen d'un capbreu de l'any 1331. En aquest document, molts capmanyencs reconeixen tenir immobles (cases o terres) pel senyor del veí castell de Canadal. El capbreu conté la declaració dels tipus de finca, la ubicació i el cens que pagaven anualment els usufructuaris al senyor. Aquest document és pobre, pel que fa als detalls de qualificació de les finques rústiques que esmenta. Del total de cent trenta-sis terres de conreu que pagaven censos, noranta-una són definides, simplement, com a "terres", sense que s'especifiqui l'ús que se'n feia; divuit són definides com a camps; divuit com a vinya; set són horts i dues són horts amb vinya. De les poques conclusions que es poden treure de la lectura d'aquestes dades, es pot deduir que en aquella època la viticultura no tenia la importància que assolí posteriorment. Les poques vinyes esmentades estaven situades gairebé totes en els llocs anomenats Colatar i Fontanasses, la localització dels quals és avui desconeguda. De l'any 1595 és un document, de similars característiques, que detalla els censos que percebia la col -legiata de Vilabertran a Capmany. Aquest Bosc de suros. Les suredes han estat sempre una de les principals protagonistes del paisatge de Capmany. capbreu, conservat a l'Arxiu Diocesà de Girona, proporciona informació sobre 385,5 vessanes repartides per diversos indrets del terme. La superfície de terres descrites només representa el 3,8% de l'extensió de l'actual terme, però pensem que pot ser força representativa la distribució dels tipus de finca en el territori de Capmany d'aquells moments. Els camps descrits ocupaven un total de 187 vessanes, la superfície mitjana de les finques era de 4,4 vessanes cadascuna, i ocupaven el 48,5% del total de les terres; el bosc cobria un total de 131 vessanes, amb una
capmany
To see the actual publication please follow the link above