30 L a declaració de guerra que féu la monarquia a la França revolucionària, en represàlia per haver guillotinat Lluís XVI , començà amb la invasió del Rosselló per part dels espanyols l'any 1793, després d'una campanya inicialment victoriosa per als hispans. La mort del general Ricardos, que comandava l'exèrcit espanyol, canvià la direcció dels esdeveniments, i aleshores foren els francesos els que envaïren l'Empordà. La derrota de la muntanya del Roure, el 20 de novembre de 1794, suposà la conquesta de tot el territori català situat al nord del Fluvià. Molts dels que vivien en la zona conquerida pels gavatxos hagueren d'abandonar les seves llars; alguns dels que van restar-hi foren assassinats o maltractats, i les cases i les esglésies foren saquejades. El malson s'acabà la tardor de 1795, amb la signatura de la pau de Basilea; els exi liats pogueren retornar a casa seva i comprovar la magnitud de la desolació. Capmany quedà de ple dins la zona més afectada pel conflicte i hagué de pagar un alt preu en vides humanes i en pèrdues materials. L'historiador local Gregori Artizà va estudiar el desastrós balanç realitzat l'any 1797 de les pèrdues que patí el poble al llarg dels tres anys de guerra. El vell pon! sobre el Merdançà, construïr el 1792, poc abans de la Guerra Gran. Pel que fa a la participació directa d'homes del poble en els enfrontaments, aquesta començà el 28 d'octubre de 1793, en què foragitaren els francesos que volien ocupar el poble i que procedien de Cantallops. Durant molts mesos hi hagué al coll de Banyuls sis homes del poble que feien guàrdia permanent. Uns vint capmanyencs s'enrolaren als miquelets per a defensar la terra. Per ordre de Joan Clarós, hagueren de comparèixer tots els homes hàbils per a les armes. Auxil iaren el regiment de Sòria a treure els francesos de l'entorn de Requesens. A la primeria de maig de 1794 el poble fou evacuat; només hi
capmany
To see the actual publication please follow the link above