46 A dos quilòmetres i escaig del poble de Capmany, en un indret situat entre la carretera de França i el riu Llobregat d'Empordà, s'hi troba el gran edifici del que fou prestigiós Balneari de la Mercè. L'establiment fou fundat l'any 1861 per iniciativa de Joan de Fivaller, comte de Darnius, per aprofitar les qualitats curatives de les dues fonts d'aigües sulfuroses que brollen en aquest lloc, aleshores anomenat Tendó. La meitat de l'edifici projectat ja estava en funcionament l'any 1863. En aquell moment disposava de més de quaranta habitacions, la majoria amb capacitat per a dos llits; una gran sala-menjador que podia acollir unes 70 o 80 persones, i n'hi havia un de projectat per a l'esbarjo dels clients de la casa. Quan l'obra estigué enllestida del tot, el Balneari va comptar amb vint-i-dues sales de bany amb banyeres de marbre; en una construcció a part hi havia sis banyeres més, de rajola, destinades a l'estudi dels efectes de les aigües. Una o dues d'aquestes banyeres van ser destinades als pobres de solemnitat. El Balneari tenia una capella, en la qual es deia missa cada dia de precepte. Hom atribuïa a les aigües propietats per a combatre les erupcions cutànies, úlceres i reumatisme, i de millora de l'aparell digestiu. Aspecte del parc del Balneari. L'any 1896, l'establiment fou renovat a fi i efecte de dotar-lo de certes comoditats de les quals estava mancat, segons es desprèn de l'article, que avui anomenaríem reportatge publicitari, aparegut en el periòdic figuerenc El Orden, on s'assegura que el Balneari estava a l'altura "de los mejores de España y del estrangera". A més dels banys, l'indret tenia d'altres al·licients, segons els anunciants: un gran parc a l'entorn de l'edifici i possibilitats de practicar la caça, la pesca i de fer excursions per la rodalia. Hi havia un restaurant amb servei de primera i de segona; el primer costava 5 ptes. diàries i l'altre 4. Els que volien
capmany
To see the actual publication please follow the link above