Un suro de grans dimensions i Espolla s'aplegaven sota la seva ombra, assentats damunt les penyes del seu voltant, per tenir consell i tractar dels assumptes més interessants de la comarca. Per això li diuen el "suro del Consell". Aquestes reunions ocultes dins la boscúria es tingueren sobretot durant la guerra de la Independència, per organitzar la defensa del país. Hom hi assistia amb l'escopeta o el trabuc amagat sota la manta, i Déu sap els gavatxos que anaren de pernes enlaire en passar els combois per aquells congostos emboscats de la nostra frontera. El suro del Consell pertany a l'autor d'aquest escrit, i tant com viurà, ja poden estar ben certs que serà respectat i venerat fins que la mort l'ajegui per a sempre". Com a colofó, el prolífic capmanyenc Gregori Artizà ens deixà el seu testimoni sobre els darrers avatars d'aquest monumental vegetal. En les seves Noticies històriques del territori i poble de Capmany (1918) diu el següent: "Darrerament se n'ha dit que el suru de la próxima boscúria de Cumanera, nomenat A vi perquè se li suposen més de tres centúries, i del Consell perquè en la guerra de la Independència s'hi reunien dessota, a imitació de l'arbre biscaí de Guernica, les Autoritats i veïns dels pobles propers, Capmany, Cantallops, Espolla i altres, a fi de tractar de la defensa del territori, no podent-ho fer en poblat per haver-hi l'enemic. Ara es vengué a l'objecte de carbonar-lo, i deguent-se arrancar l'aciençat Enginyer don Lluís Marià Vidal n'ha comprat la pela, l'ha feta treure amb gran cura i montar amb ella l'arbre, fent-ne després present a la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, quina l'ha dipositat i conserva en son invernàcol del Parc com a memoria històrica del nostre Alt Empordà". 45
capmany
To see the actual publication please follow the link above