24 E n el període que va des de l'edat mitjana fins ben entrat el segle XIX, molts municipis disposaven de la titularitat de terres, rendes, edificis i serveis públics, que eren llogats a particulars i les rendes que proporcionaven eren destinades a les arques del comú. El conjunt d'aquests béns de propietat comunal rebia el nom de béns propis o, simplement, propis. A Capmany tenim notícies dels propis del poble a partir de l'any 1608, en què els cònsols arrendaren a Francesc Coll, pagès de l'esmentat castell , la fleca i la taverna del susdit poble amb tots els seus emoluments i lucres. La durada del contracte era d'un any i el preu del lloguer de 1 O lliures, que s'havien de pagar en tres terminis de quatre mesos. Entre les condicions pactades en els corresponents capítols hi havia la prohibició als particulars del poble de vendre als forasters que hi anessin o hi passessin ordi i civada a la menuda; només l'arrendatari d'aquestes imposicions estava autoritzat a fer-ho. Per un document de data 16 de gener de 1761 , sabem que els propis de Capmany consistien solament en la propietat de l'hostal i de la carnisseria. Posteriorment s'inclogué en aquest concepte el sobrant de la renda de l'aiguardent. La plaça Major, escenari dels mercats. En un cobert situat al mig d'aquesta plaça hi havia la camisseria, la qual era arrendada cada any pel municipi. El seu arrendatari tenia l'exclusiva de venda de la carn L'any 1825, les autoritats municipals de Capmany s'adreçaren a la "Contaduria principal de propios de Cataluña" i exposaren que els béns propis del municipi no havien variat des de l'esmentat any 1761 . Les rendes que s'obtenien per aquest concepte eren de 146 rals i 8 maravedisos. Les despeses del municipi eren avaluades en 425 rals i 19 maravedisos, per damunt de l'import que es recaptava. Per aquest motiu, demanaren que fos autoritzada una talla o repartiment de les despeses
capmany
To see the actual publication please follow the link above