14 E n els darrers anys del segle Xlii, la titularitat de la baronia de Capmany P.assà dels Capmany als Clusa. Es molt possible que el canvi fos més de cognom que de família, car, com hem vist en el capítol anterior, el darrer dels Capmany fou també senyor del vallespirenc castell de la Clusa i, com veurem més endavant, els Clusa de Capmany mantenen encara alguna relació amb el poble del seu cognom. En aquella època, Capmany era una baronia inclosa dins el vescomtat de Rocabertí. Aquest vescomtat ocupava una estreta llenca de terreny, situada al centre de l'Alt Empordà, compresa entre la Jonquera i Vilatenim, amb Peralada com a capital i centre d'aquest territori. Precisament és en el testament del vescomte Jofre de Rocabertí, de l'any 1298, on surt esmentat Bernat de Clusa com a marmessor. Entre els anys 1315 i 1338, Bernat Clusa figura com a perceptor del delme de diverses parròquies: Sant Torre de defensa del nucli forTificaT de Capmany; perwny al recinTe emmurallaT que avui anomenem el Fort. Fou consTruït en l'època en què els Clusa foren barons del poble. Miquel de Solans, Cantallops, Llanars, Agullana i Capmany. Aquest Bernat Clusa morí l'any 1338 i fou succeït pel seu fill, del mateix nom i cognom, el qual prestà homenatge de reconeixement de fidelitat de senyoria superior al vescomte de Rocabertí. Dos anys més tard, Bernat Clusa reconegué tenir pel bisbe de Girona el delme de Capmany. Per un
capmany
To see the actual publication please follow the link above