Vista parcial del poble. La derrota de les forces espanyoles, l'any I 794, obligà els capmanyencs a abandonar el poble. restaren els homes hàbils per a les armes, els quals aconseguiren retardar quinze dies l'ocupació del poble. El balanç final fou de setze o divuit francesos morts i pel que fa als defensors se sap que moriren tres homes i quatre foren fets presoners; la resta aconseguí fugir. Encara volgueren fer un intent per a reconquerir el poble, però el comandant de Masarac no els volgué donar suport. També efectuaren tasques de suport logístic i contribuïren en el subministrament a la tropa. Durant la fortificació de les posicions espanyoles hagueren d'allotjar una companyia del regiment de Mallorca, per la qual cosa alguns veïns hagueren de desocupar llurs cases per tal d'encabir-los. En una altra ocasió albergaren tropes portugueses i, al llarg de la guerra, forces de cavalleria i d'infanteria. Gairebé tots els dies hi hagué gent del poble que contribuí a traginar bagatges i municions. Col-laboraren a l'alimentació de la tropa amb moltons, blat Ca l'Oliveres és un exemple característic del tipus de construcció del segle XVIII. i d'altres queviures, proporcionant-li també palla. Durant dues setmanes, vint homes anaren a reparar carreteres. Hagueren de portar al castell de la Bellaguarda 8.000 quintars de llenya, mentre que a la Jonquera van portar 2.000 rajols i calç per a refer els ponts. El document no dóna cap detall del total de vides humanes que, de manera directa o indirecta, costà la guerra. Pel que fa a les cases, cinquanta-set foren cremades i les restants saquejades. Foren tallats 7.000 arbres, entre roures, alzines, noguers i d'altres espècies. Moltes vinyes resultaren destrossades. L'església parroquial fou cremada, de manera que no restà ni un pam de fusta que no fos reduït a cendra. 31
capmany
To see the actual publication please follow the link above