Pel desembre de 1868, va armar uns escamots amb el pretext de guardar les collites, però en la pràctica es dedicaren a perseguir, espiar i, fins i tot, maltractar la minoria republicana del poble. Segons Papell, l'any 1869 hi hagué una col ·lisió entre els monàrquics progressistes, dirigits per Ramon Roger de Maçanet i en Marsal de Capmany, amb els republicans de la Jonquera, de la qual en resultà un mort i diversos ferits. Arran d'aquests fets, el 5 de juny d'aquell mateix any el diputat Tutau féu una interpel·lació al govern sobre la tolerància que hi havia vers els escamots armats, especialment els d'en Roger de Maçanet i els d'en Marsal de Capmany; el ministre respongué que s'havia autoritzat l'armament de lliberals-monàrquics i republicans en les zones on hi havia perill d'atac per part dels carlins. El 22 de juny de 1869, el periòdic republicà figuerenc El Ampurdanés denuncià les vexacions que patiren un pare i un fill que tornaven de la feina i "tuvieron la desgracia de encontrarse con la célebre ronda". Per l'agost s'estava adequant a Capmany, per part de l'esmentada banda, una casa en forma de fortí, en previsió d'un atac dels carlins. Pel juny de 1870, Marsal ja no era alcalde de Capmany; havia estat substituït pel seu correligionari Pere Artizà, però, en canvi, continuà conservant el comandament de la partida armada. La repressió antirepublicana d'aquests escamots motivà, fins i tot, que el governador militar del castell de Figueres s'arribés a Capmany per tal d'intentar frenar les malifetes que protagonitzava, la qual cosa aconseguí, momentàniament. Les notícies sobre les bandes armades continuen en els anys successius, però de moment no tenim constància de qui les començà. Pel juny de 1872, els voluntaris de la llibertat, de Capmany, s'havien fortificat a la plaça del Fort; les barricades aixecades en aquesta via pública obstruïen el camí de Cantallops -poble on el 1 00% dels vots eren republicans-, de manera que "El paso tan estrecho que han dejado, hace materialment imposible el paso de carros con cargamento de paja, corcho y tapones", segons informà el periòdic figuerenc En Marsal i els seus volumaris caprGI·en sovinr l'arenció de la premsa de l'època. El Ampurdanés. Un mes més tard, segons la mateixa publicació, els sipaios (nom popular donat a aquesta mena d'escamots de voluntaris) de Capmany encara no s'havien dissolt, malgrat una ordre del Govern Civil en aquest sentit. No hem pogut esclarir si els sipaios de Capmany foren desmobilitzats amb motiu d'aquesta ordre. En el cas que continuessin actius, no pogueren evitar que els carlins entressin al poble pel desembre de 1873, on exigiren el pagament de les contribucions. El"· o6lelire aloalde de Campmany, 'olgo ~lana l, a e ba tlll(Jtòado eu orup.r aiem. pr~ a·a··~óu!ó ~q.'uueet¡o ·perlÓdi.co. llace lO ó Ujdiaa q~è ~111 célt bre alcalde tieoe armadll patrullu de geote de uoa utrora nada liberal, qoe ba jo el prelrslo de goerdar laa colu J actílooaa n quedab do goardia e o las poer!n d• lua cono~i~rra por rep.ub licauoa, pa· ra eacudliiar 1111 actoq ucucbar lo que allí ae dice. !Itt~ •jat o: o o bay rnedio de acabar cou I•• alca l4adll de eaeal caldillo de moote. rílla. Dea~racíado rey de Es paóa si tal u bombrea ·le"debaded. ' 37
capmany
To see the actual publication please follow the link above