A can Guinart s'hi instal-laren les tropes nacionals en finalitzar la guerra. Relació de morts , Contràriament, es produïren baixes d'homes del poble, els quals després d'haver estat Relació feta, l'any 1958, pel secretari de l'Ajuntament de Capmany de tots e ls morts durant la guerra, amb indicació del lloc on havien estat enterrats. Asesinados por los rojos Juan Juanola Sellas, cementerio de Capmany Francisco Esteba Collgros, cementeri o de Pont de Molins Fallecidos en elfrente nacional Francisco Corsellas Llosa, Hospital Militar de Logroño Fallecidos en elfrente rojo Pedra Rutllan Serra, fosa colectiva de Balaguer Santiago Budó Buixeda, fosa colectiva de Quinto Alberto Queraltó Llauró, muerto en el Ebro Miguel Faig Oliveras, desconocido Martín Verdú Pericot, desconocido J uan Verdú Pericot, desconocido Martín Quintana Cros, desconocido Marcelina Mach Masó, desconocido Salvador Salellas Buixeda, desconocido Residents a Capmany amb motiu del bombardeig dels seus municipis Figueres 37 Portbou 18 Barcelona 13 Castelló d'Empúries l Ordis l Badalona 5 Ripoll 2 Masnou 3 Madrid 4 (la família d'un tinent coronel d'infanteria) cridats a files o mentre lluitaven al front, desertaren i fugiren. Aquests, ajudats per guies, creuaven la frontera, per tornar a entrar a la Península per la zona nacional i incorporar-se a l'exèrcit del general Franco. L'Ajuntament, per l'abril de 1938, confeccionà una relació dels desertors i pròfugs de les lleves de l'any 1929 fins a la de 1940. Hi figuraren setze desertors i quatre pròfugs. Un dels qui exerciren de guia fou Joan Juanola i Sellas, veí de Capmany; a començament d'abril de 1937 va ésser descobert i fou abatut a trets prop del castell de Requesens i enterrat a Cantallops. Pel febrer de 1941, l'Ajuntament reclamà el cos per tal que fos enterrat al cementiri de Capmany. 77
capmany
To see the actual publication please follow the link above