Page 101

capmany

99 parroquials com privades destinades a l’assistència als pobres. A Capmany hi va haver, almenys des de l’any 1337 i documentat per última vegada el 1687, un hospital de pobres situat al carrer Darnius. Aquest tipus d’establiments existien en moltes altres poblacions i, més que estar destinats a l’assistència dels malalts, servien per donar aixopluc als pobres i pelegrins passavolants. Normalment en una població de les característiques de Capmany no solien tenir més d’un o dos llits. La pobresa de mitjans destinats al manteniment d’aquests hospitalets va provocar que l’estat de l’edifici i el mobiliari fos bastant precari. El bisbe de Girona, en la visita pastoral que féu l’any 1687, manà que el nostre hospital adquirís un llit i que s’hi fessin obres de millora. També hi hagué al nostre poble fundacions pietoses destinades a repartir caritat. La referència més reculada és de l’any 1492, any en què Antoni Gener, d’Argelers, actuant com a hereu de Joan Gener, senyor del castell de Tatzó, bisbat d’Elna, i Jaume Gener àlies Coll, de Capmany, instituïren en sufragi del dit Joan una caritat de pa per distribuir el Divendres Sant a l’església parroquial de Capmany, dotada amb 6 vessanes de terra de Vilanova de la Muga, al paratge d’Usala. L’any 1510 trobem esmentada per primer cop la Caritat Comuna de Capmany, institució que devia existir des de bastant abans i que es dedicava a gestionar les rendes i les donacions i a distribuir-ne els beneficis i les recaptacions entre els pobres. En l’esmentada data Llorenç Muntada i Bernat Riera, obrers (laics encarregats d’administrar l’edifici i el mobiliari de l’església) de Capmany i caritaters de la caritat del poble cediren a perpetuïtat a Bernat Batlle, de Vilanova de la Muga, un camp de 6 vessanes situat en l’esmentat lloc, a l’indret anomenat Alfalà, a canvi del pagament d’un cens perpetu anual de 3 mitgeres de blat destinades a l’obra benèfica d’aquesta entitat. L’any 1538 Hipòlit Berart, de Capmany, vengué a Bernat Llor i Joan Riera, caritaters de la caritat del lloc, un censal mort (deute pel qual calia pagar una renda fixa anual fins que no fos liquidat) de 5 lliures i de 5 sous de quota a l’any (una vintena part del total). Una altra venda d’aquestes característiques fou efectuada per part de Joan Peu, pagès de Capmany, hereu de Margarida, esposa de Guillem Peu àlies Pujalar, sastre de Capmany, a Bartomeu Miró, teixidor, i Bartomeu Cerdà, administradors de la caritat que anualment es feia a Capmany el Divendres Sant, d’un censal de 4 lliures i quatre sous de pensió anual. Una darrera referència a fundacions d’aquest tipus és de l’any 1607, en què Miquel Masmartí, domer de Capmany, instituí dues almoines de pa al nostre poble, que s’havien de distribuir els dies de Sant Miquel de maig i de setembre, i les dotà amb diferents censals per un valor total de 130 sous totals de renda anual. Aquestes breus notes són només uns pocs exemples sobre fundacions capmanyenques dedicades a assistir els pobres. Segurament són uns pocs casos dels molts que encara resten inèdits als arxius, que esperem i desitgem que ben aviat es puguin publicar


capmany
To see the actual publication please follow the link above