En aquells moments Capmany no era una població, sinó un alou, és a dir un gran latifundi, segurament centrat en un mas situat en el mateix lloc on avui hi ha la vila. En qualsevol, cas no s’esmenta cap casa ni mas. En canvi, són citats corts, horts i estanys. En una altra part del text consta que hi havia terres cultes i incultes. El topònim Campomes és possible que no hagi estat ben transcrit. Tot i així sembla que l’arrel del nom del nostre poble és camp i no pas cap. Alguns dels altres noms de lloc del terme municipal que figuren en aquest diploma han arribat a nosaltres: ribera de Torrelles, roca Cagalera, Castirell i els Estanys. El nom de l’indret anomenat Trepadors encara s’utilitzava l’any 1595. Finalment cal observar que els límits d’aquesta gran finca es corresponen a grans trets amb els de l’antic terme municipal de Capmany, anteriors a l’annexió del territori de Bosquerós, esdevinguda a mitjans del segle xix. Aquest alou s’havia format per la unió de diverses terres adquirides, com ja hem vist, de diferents maneres pel comte Gausbert. En aquell moment el nom devia ser recent i no devia estar del tot implantat, car s’hi refereix amb la fórmula «alou al que diuen Campomes». És molt probable que el fet que totes aquestes terres formessin part d’una sola propietat fes que aquesta finca s’anomenés amb el nom de camp many, és a dir camp gran, del qual s’ha originat l’arrel del nom actual del nostre poble, per bé que actualment utilitzem per una tradició iniciada en una època en què no hi havia normes ortogràfiques i per voluntat dels seus habitants la forma Capmany. FUNDACIONS CARITATIVES per Antoni Egea L’assistència als més pobres i desvalguts de la societat s’ha canalitzat des de temps molt reculats a través de diverses institucions públiques i privades que han treballat per mitigar dins del possible la misèria i el dolor dels necessitats. A les poblacions més grans com ara Girona i Barcelona existiren des d’època medieval les anomenades pies almoines, institucions destinades a distribuir caritat entre els pobres, les quals, a part de les rendes amb què foren dotades en el moment de la seva fundació, reberen posteriorment nombrosos llegats i donacions que feren que arribessin a posseir nombroses cases i importants extensions de terres dins els territoris dels bisbats respectius. El de Girona, per exemple, era el titular de nombroses finques situades en el veí terme de Cantallops, que arribaven fins als estanys de Capmany. En un nivell més modest, les poblacions més petites comptaren amb fundacions tant municipals,
capmany
To see the actual publication please follow the link above