La proposta «Devesa de Salut 21» de la UTE PINEARQ, SLP & Brullet de Luna i associats i SLP & PEGI Engineering, SL, obté la major puntuació en el concurs d'idees per definir un dels principals projectes de salut, recerca i investigació del país
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, participa en una reunió de primer nivell per seguir acordant l'impuls del projecte
El projecte arquitectònic del Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona el redactarà la UTE PINEARQ, SLP & Brullet de Luna i associats i SLP & PEGI Engineering, SL. El seu projecte, «Devesa de Salut 21», ha estat el més ben puntuat al concurs d'idees licitat per Infraestructures.cat.
Es tracta d'una proposta de disseny amable, amb un complex estructurat a partir d'una gran rambla interior, accessos amb places enjardinades que connectaran amb el nucli urbà i amb altres equipaments, i una aposta per les energies renovables i l'arquitectura bioclimàtica.
La comunicació del projecte que ha obtingut més votació en el concurs d'idees ha estat un dels punts de l'ordre del dia de la Comissió Mixta de Seguiment del Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona, que s'ha fet avui a la seu de la Generalitat de Girona i que ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.
«Aquest és un dels projectes més transformadors que afronta la nostra demarcació en aquest segle. Representarà un salt qualitatiu per al sistema sanitari de les comarques gironines i crearà un ecosistema de coneixement en el qual la salut, la recerca, la formació universitària i la innovació aniran agafats de la mà. Sens dubte, és una oportunitat històrica per reforçar els serveis públics, però també per generar desenvolupament econòmic, talent i ocupació de qualitat», ha explicat Miquel Noguer.
En l'acte, també hi han participat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; la consellera de Salut, Olga Pané; la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; l'alcalde de Girona, Lluc Salellas; l'alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, i el rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, entre altres autoritats.
Integrat a l'entorn i amb una arquitectura bioclimàtica
La proposta «Devesa de Salut 21» dibuixa un complex hospitalari de planta baixa i dues plantes més, que tindran la mateixa altura que els edificis del voltant. A la part de darrere se situaran altres edificacions superiors, en un joc de volums que vol generar una imatge amable de tot el conjunt.
El complex es distribueix en edificacions disposades en paral·lel, que creen diversos accessos jerarquitzats al centre i alhora permeten l'entrada del parc a través de zones enjardinades. Al voltant d'aquests accessos, al centre, es proposen diverses places que connectaran amb els altres equipaments del Campus, així com amb Santa Caterina i cap a les ciutats de Girona i Salt.
Tota l'àrea s'organitza a partir d'una gran rambla interior que actua com a eix principal de circulació i ordena els accessos a les diferents àrees, amb places exteriors d'extrem a extrem. Aquesta disposició aporta riquesa visual i diversitat d'espais, alhora que endreça els accessos a les diferents àrees. És un plantejament estructural que permet la implantació d'usos diferenciats i que facilita la polivalència i la flexibilitat. Destaca també el paper de les deveses, que seran espais frescos amb plantacions mediterrànies, adequades per a la gestió hídrica que es preveu.
La proposta guanyadora té molt en compte els criteris ambientals, la connexió amb la natura i la sostenibilitat en la construcció. Així, planteja patis bioclimàtics, un disseny de façanes adequat a l'orientació de cada edifici, la gestió de l'aigua de la pluja, la reducció de l'efecte illa de calor i l'ús de materials saludables. També inclou espais vinculats al benestar i d'altres de dedicats a la recuperació física i mental.
Quant al consum energètic, la proposta guanyadora té l'objectiu d'esdevenir un complex d'emissions zero i aposta per energies renovables com la geotèrmia o la instal·lació extensiva de plaques fotovoltaiques a cobertes i pèrgoles. Aquestes mesures es complementen amb sistemes d'acumulació energètica de gran capacitat. Finalment, es preveu prefabricar elements constructius repetitius i seleccionar materials en funció de l'anàlisi del seu cicle de vida.
La proposta guanyadora encaixa amb l'entorn immediat i amb el Parc Hospitalari Martí i Julià. També garanteix la permeabilitat amb la trama urbana. La placeta sud connecta amb la plaça central i crea espais de relació, mentre que la plaça nord està oberta cap a Girona i recull el traçat històric del carrer Montnegre i Mas Sureda.
L'empresa Pienarq de la UTE compta amb més de trenta anys d'experiència en el sector de les ciències de la salut i té presència internacional a més de quinze països d'Amèrica, Àfrica i Àsia. Per la seva banda, Brullet de Lluna treballa a diferents escales en els àmbits de l'arquitectura, de l'urbanisme i el paisatge. Les dues empreses han treballat conjuntament en l'Hospital del Mar, en l'ampliació de l'Hospital de Bellvitge, en l'Hospital Quironsalud Barcelona, en l'Hospital Doctor Moisès Broggi i en el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, entre d'altres.
Ara, un cop resolt el procés de selecció, l'empresa ha de presentar tota la documentació requerida per, posteriorment, adjudicar el projecte i signar el contracte. Un cop l'hagi signat, al llarg d'aquest semestre, l'equip guanyador tindrà dos anys per redactar l'avantprojecte i els projectes bàsic i executiu del complex.
La licitació i adjudicació d'aquest avantprojecte i la redacció posterior del projecte executiu i la direcció d'obres tenen un pressupost de 25,37 milions d'euros. Un cop redactat el projecte executiu, es durà a terme la licitació i execució de les obres. Els treballs tindran una durada prevista d'uns quatre anys.
320.000 metres quadrats de capacitat edificable en equipaments
El nou complex sanitari i universitari estarà ubicat entre Girona i Salt, i inclourà el nou hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, així com nous espais docents, de recerca i d'innovació impulsats per la Universitat de Girona. A més, hi haurà un centre de connexió d'empreses sanitàries.
Aquesta planificació del nou Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona afavorirà les sinergies entre assistència, formació, recerca i innovació. El projecte impulsarà el territori com a centre d'excel·lència biomèdica i motor econòmic i científic de referència en l'àmbit europeu, cosa que afavorirà l'atracció i la retenció de talent professional en l'àmbit de la salut.
El projecte es desenvoluparà sobre una superfície total de 175.000 m² de sòl, dels quals 130.000 m² estan qualificats com a equipament, amb una capacitat edificable de fins a 320.000 m², mentre que la resta és espai verd integrat en el campus. El pla funcional d'usos assistencials preveu entre 170.000 i 175.000 m² per al nou hospital, que s'afegiran als 50.000 m² actuals del Parc Hospitalari Martí i Julià. A més hi ha previstos 59.725 m² per als usos universitaris, de recerca i innovació. També es reserven més de 80.000 m² per a creixements futurs, i així se n'assegura la viabilitat a llarg termini.
El nou complex hospitalari, segons el Pla Funcional Assistencial, passarà de les 19 sales d'opercions que hi ha actualment entre l'Hospital Trueta i el Santa Caterina, a 31 un cop l'obra estigui acabada, i a 33 amb el creixement previst amb l'espai de reserva. Les àrees d'intervencionisme creixeran notablement, ja que passaran de les 12 sales que hi ha actualment al Trueta a un total de 18, o fins a 24 amb l'espai de reserva.
L'àrea d'hospitalització també experimentarà un important creixement perquè es passarà dels 674 llits que hi ha actualment, entre llits convencionals, crítics, semicrítics, tant d'adults com pediàtrics, a un total de 791 com a punt de partida i fins a 855 com a màxim. L'àrea d'urgències passarà de disposar 84 boxs a 136 i fins a 162 en el moment de màxima ocupació.
La inversió prevista per al Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona és de 740 milions d'euros, una aportació per a la qual el Departament d'Economia i Finances està preparant un pla econòmic i financer que analitzarà les diferents alternatives de finançament possibles que maximitzin l'eficiència, l'eficàcia i l'efectivitat del projecte, i que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques a curt, mitjà i llarg termini.
