És la primera dona que rep el Premi a la Millor Trajectòria Professional en les vint-i-una edicions dels reconeixements, que també han distingit a RCR Arquitectes i l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC)
L'Auditori Josep Irla de Girona s'ha omplert aquest dimarts al vespre per l'entrega dels Premis Manel Xifra i Boada 2026. Es tracta d'un dels reconeixements més singulars del panorama tecnològic català, distingint des de fa vint-i-un anys a persones i institucions capaces de transmetre talent, coneixement i innovació.
L'acte l'ha presidit la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i també ha comptat amb la presència de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas; la vicepresidenta segona de la Diputació de Girona, Gemma Geis, i el rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó, entre d'altres autoritats.
La vicepresidenta Gemma Geis ha lliurat un dels tres guardons concedits, el Premi a la Millor Trajectòria Professional, que ha recaigut en Elisenda Pagès. Enginyera tècnica industrial amb especialitat en electrònica, acumula trenta anys de trajectòria a l'empresa de panells aïllants Huurre Iberica (Cassà de la Selva).
Pagès va posar en marxa el Departament de Qualitat i ha liderat projectes de transformació industrial i innovació tecnològica en un àmbit tècnic on la presència femenina continua sent minoritària. De fet, és la primera dona que rep aquest guardó en les seves dues dècades d'existència.
El Premi Manel Xifra i Boada a la Transmissió de Coneixement Tècnic i Tecnològic se l'ha emportat RCR Arquitectes. El guardó coincideix en l'any en què Barcelona és la Capital Mundial de l'Arquitectura i, com a referents del seu sector, s'ha decidit premiar a aquest estudi d'arquitectes d'Olot, que ha aconseguit situar la Garrotxa en el mapa de l'arquitectura global.
L'estudi RCR Arquitectes ha desenvolupat una trajectòria amb una projecció que supera àmpliament el seu entorn immediat. Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta treballen junts a Olot des de 1988 i l'any 2017 van rebre el Premi Pritzker, considerat el Nobel de l'Arquitectura.
Finalment, el tercer i últim guardó, el Premi al grup de recerca aplicada o centre tecnològic, ha estat per a l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). En un moment en què la transició energètica ha passat de ser un debat de laboratori a una urgència quotidiana, l'IREC representa exactament el que els premis volen reconèixer: coneixement que no es queda en un calaix.
La història dels guardons
Manel Xifra i Boada va ser enginyer tècnic, fundador de Comexi Group i un dels emprenedors industrials més rellevants del país. Després d'una conversa sobre filosofia i el valor de transmetre el coneixement amb Narcís Bartina, el llavors degà d'EnginyersGi li va proposar crear uns premis junts. Xifra va posar com a condició que no servissin per premiar el talent, sinó per premiar la transmissió d'aquest talent.
Vint-i-un anys després, els Premis Manel Xifra i Boada han complert amb escreix aquella promesa. Els reconeixements els organitza el Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona i Comexi Group, amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
