La Diputació de Girona ha presentat aquest dijous el número 354 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de gener-febrer de 2026
La presentació s'ha pogut seguir en línia (reproducció en streaming) i ha consistit en una taula rodona en la qual han participat Miquel Reverter, diputat d'Assistència als Micropobles i Arxiu de la Diputació de Girona; Pere Freixas, doctor en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador del dossier; Miquel Àngel Fumanal, doctor en història de l'art per la Universitat de Barcelona (UB), i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona. També hi ha hagut participació del públic a través d'un xat amb preguntes i comentaris dels participants.
Aquest número inclou el dossier que porta per títol «La pedra de Girona», amb textos de Pere Freixas, Jordi Oliver, David Brusi, Miquel Àngel Fumanal, Jordi Sagrera, Josep Maria Gironella, Xavier Solà i Pitu Basart. El dossier està dedicat als productes lapidis de les pedreres de Girona, que durant segles es van estendre per a la construcció arreu dels territoris de la Corona catalanoaragonesa i van esdevenir un important motor econòmic de la ciutat. També parla de les altres pedreres importants de les comarques gironines, com la de Beuda i la de Banyoles.
En aquesta ocasió, el coordinador, Pere Freixas, dedica el dossier a l'anomenada i reconeguda pedra de Girona, que va gaudir d'una notable difusió almenys des del segle XII fins a l'època moderna, i de la qual fins fa ben poc no sabíem gairebé res.
S'ha dit que Girona és per ella mateixa un gran chantier. La ciutat s'aixeca damunt d'una enorme llosa de pedra calcària que s'escola als peus de la serralada de les Gavarres, un veritable tresor subterrani. Bastida des de l'època fundacional romana amb la pedra extreta del seu entorn, assenyaladament la sorrenca de Sant Gregori, ja en època imperial, però sobretot a partir dels segles XI i XII, es va iniciar l'extracció de calcària nummulítica de Pedret, de l'entorn de Sant Pere de Galligants i de la zona denominada les Pedreres.
Els articles que trobem al dossier d'aquest darrer número de la Revista de Girona són els següents:
- «Pedreres fundacionals. Els primers pedrers a les terres de Girona», de Jordi Oliver, doctor en arqueologia, investigador adscrit a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
- «Una mirada des de la geologia», de David Brusi, professor de geologia de la Universitat de Girona (UdG) i director del centre Geocamb.
- «Made in Girona: el gran chantier de Pedret», de Pere Freixas, doctor en història de l'art per la UAB, i Miquel Àngel Fumanal, doctor en història de l'art per la UB.
- «Les altres pedres gironines», de Miquel Àngel Fumanal, doctor en història de l'art.
- «Pedra de proximitat la producció seriada», de Jordi Sagrera, arqueòleg (UdG).
- «De la pedrera a l'obrador i a peu d'obra. El treball de la pedra a l'Empordà», de Josep Maria Gironella, doctor en història medieval.
- «La pedra volcànica en el paisatge arquitectònic de la Garrotxa i la Selva», de Xavier Solà Colomer, doctor en història.
- «Que sant Sici els honori!», de Pitu Basart, filòleg.
A part del dossier central, la Revista de Girona tracta altres temes.
A la secció d'Entrevista, Mònica Jaumandreu parla amb Cristina Vilaplana Massaguer (Girona,1975), doctora en medicina i cirurgia, especialista en microbiologia i investigadora en la recerca de la tuberculosi. Amb el títol «Aquest país no creu en la recerca», es mostra com el vessant humanístic ha estat una constant al llarg de l'activitat professional de Cristina Vilaplana. Els pilars de la seva carrera són el resultat d'un procés de recerca rigorosa juntament amb una profunda vocació humanista. A partir de les seves reflexions ens plantegem si la ciència i l'humanisme han de caminar junts en aquest apassionant intent d'explorar les malalties des d'una perspectiva que comprèn el dolor dels altres.
Al Reportatge, «Conèixer, descobrir, explorar», de Jordi Dalmau, amb fotos de Rosa Bagudanch, tracta sobre el centre d'interpretació Espai Medes, inaugurat l'abril passat a l'Estartit, i ofereix una experiència expositiva immersiva per donar a conèixer els valors ecològics, científics i culturals de les illes i el seu fons marí.
A «En Bernat de les muntanyes», dins la secció de Reportatge fotogràfic, el fotògraf Víctor Arias narra la història d'en Bernat, que amb trenta-nou anys ha triat un camí radicalment diferent del de la majoria. Conegut a TikTok com a Bernat de les muntanyes al compte Mansió de la Gran Vida, viu a l'Alta Garrotxa, en un entorn pirinenc salvatge on la natura imposa les seves regles. L'acompanyen un bon grup d'animals variats _entre els quals hi ha en Fino, el ruc més conegut del TikTok català_ i una masia en ruïnes que rehabilita amb paciència i esforç.
A l'article «Isidre Vicens: pintura, resistència i activisme», inclòs dins la secció de Biografia, Gisela Vicenç, la filla d'Isidre Vicens (Montfullà, 2 de febrer de 1918 - Girona, 17 de gener de 2016), recorda el pintor deu anys després de la seva mort.
A la secció d'Arquitectura, «Llegir i restaurar: cent anys de la rehabilitació de l'església de Verges», de Laia de Quintana i Joaquim Rabasseda, ens mostra com entre els anys 1923 i 1925 l'arquitecte Rafael Masó i Valentí va restaurar l'església parroquial de Verges. La intervenció és probablement l'exemple més paradigmàtic de l'ideal noucentista de restauració patrimonial.
A l'article «Qui eren els Banyoles?», a la secció de Lletres, Dolors Juanola retrata una saga familiar que forma part de la història de la literatura infantil i juvenil del segle XX.
A la secció de Música, Lluís Brugués hi publica «Les visites de Leonard Bernstein a Girona i l'Empordà», on destaca que, entre les impressions que va deixar escrites el compositor poc abans de morir, recollim aquesta: «Per cert, heu sentit a parlar d'una ciutat al nord de Catalunya anomenada Girona? [...] és un lloc únic que tothom hauria de conèixer».
Als Apunts de música, l'article «Estampes vuitcentistes», amb text de Josep Pujol i dibuix de Marc Vicens, ens acosta a la celebració del bicentenari del naixement de Josep Anselm Clavé, que ha permès reviscolar la vida i l'obra d'un personatge generós, republicà, renovador de la vida musical de Catalunya i de l'associacionisme popular.
I, per finalitzar aquesta selecció, d'entre molts altres articles i temes d'interès, cal destacar l'article de Sebastià Goday «Paisatges en la bondat de Vicente Huedo», a la secció d'Artistes. Goday hi retrata el pintor, que va néixer a Socuéllamos (la Manxa) l'any 1955 i va arribar a Girona cridat per uns amics que en poc temps serien un referent a Salt: en Sebas i en Lluís Parra, també naturals de Socuéllamos.
La Revista de Girona és una publicació bimestral que té com a objectiu difondre treballs de recerca i de divulgació cultural que incloguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines. Conté diverses seccions, entre les quals destaca el dossier temàtic de cada número, en què es recullen diferents testimonis del passat i del present del territori gironí.
