La Diputació de Girona ha presentat el número 355 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de març i abril de 2026. Aquest número inclou el dossier que porta per títol «La Girona llaminera», coordinat per Anna Pi.
La presentació ha tingut lloc aquest dijous a Can Trincheria d'Olot, amb la participació d'Imma Muñoz, diputada de la Diputació de Girona i regidora de l'Ajuntament d'Olot; Anna Pi, coordinadora del dossier; Lluís Riera, pastisser i xocolater d'Olot; i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona.
La Revista de Girona és una publicació bimestral que té com a objectiu difondre treballs de recerca i de divulgació cultural que incloguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines. Conté diverses seccions, entre les quals destaca el dossier temàtic de cada número, en què es recullen diferents testimonis del passat i del present del territori gironí.
El dossier «La Girona llaminera» conté una introducció d'Anna Pi. En l'article que obre el dossier, Jaume Fàbrega descriu la tradició pastissera de les comarques gironines, «una tra¬dició que poua de les receptes antigues, algunes de les quals Pep Vila recull de receptaris d'entre els segles XVII i XIX, i que s'escola en tots els àmbits, si tenim en compte encara el del monestir de Sant Daniel».
També conté els articles següents:
- «El gust pel dolç», de Jaume Fàbrega.
- «Els receptaris confiters històrics gironins (segles XVII-XIX)», de Pep Vila.
- «Tria la festa i endolceix-la», de Sebastià Goday.
- «Obradors i vitrines icòniques», d'Anna Pi.
- «El tema de la xocolata ve de lluny», de Lluís Riera.
- «El calendari dolç de les postres gironines», de Mar Camps.
- «Olors i gustos del Museu de la Confitura», de Roser Bech.
- «Mel de mil flors de Vilamaniscle», de Roser Bech.
- «Rebosteria i pastisseria al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona», de Pep Vila.
- «El gran repte de la indústria de la pastisseria», d'Oriol Leza.
- «L'ofici pastisser, entre el calendari litúrgic i l'algoritme», d'Elara Pi.
Altres temes de què tracta el número 355 de la Revista de Girona
Aquest número també inclou, entre altres continguts, una entrevista de la periodista Bàrbara Julbe a la realitzadora empordanesa Mai Balaguer. I en el reportatge «Cap als cent anys d'estudi, memòria i territori», la historiadora Anna Pi parla sobre el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca.
A l'apartat Reportatge fotogràfic: «Bèsties», Gerard Cruset hi relata El gegant, la geganta, l'àliga, el drac, els capgrossos i els gegantins que formen part de la rica i variada imatgeria festiva de Torroella de Montgrí.
Gemma Busquets a l'apartat Elles als ajuntaments: pioneres en la política local: «Tretze noms de dona que són baula», parla de les primeres regidores a les comarques gironines.
A la secció Perfil: «On els llibres, el vi i la cultura es troben: el món de Matteo De Bernardi», de Júlia Brugués.
A la secció Lletres: «Les traces musicals en el "Trio de Mitilene"» Irene Tarrés hi descriu com Viola d'amore, Artemísia i El violí d'Auschwitz, les tres novel·les que Anglada volgué incloure sota el paraigua d'un nom de ressonàncies clares, el «Trio de Mitilene», es podrien definir com a relats musicals, tant per la bastida estructural com pel fil temàtic i la banda sonora que en vertebra el teixit..
A Història s'hi publiquen dos articles: «Joan Gamper, un estiuejant il·lustre de la Suïssa catalana», de Joan Barbarà; i «Roca i Ferreras a la Revista de Girona: l'excusa per a una història nacional», de Manuel Pérez Nespereira.
L'escriptor Josep Campmajó i el fotògraf Toni Vilches publiquen a La memòria d'un ofici: «Aleix Grifoll Bravo, cisteller».
Finalment a l'apartat Paladars elèctrics, el filòleg i historiador de la cultura Pep Vila publica la primera part de «El tractat de confitures i drogues, de Francesc Roger de Palafrugell (I)».
