La Diputació de Girona ha publicat el número 356 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de maig i juny de 2026. Aquest número inclou el dossier que porta per títol «Habitar el futur: el repte de garantir una llar digna», amb textos de Xevi Pi, Lluís Poch, Albert Requena, Marina López, Bàrbara Julbe, Albert Brosa i Lluïsa Fuentes.
La presentació s'ha pogut seguir en línia (reproducció en streaming) i ha consistit en una taula rodona en la qual han participat Natàlia Figueras, diputada de Recursos Humans i Habitatge de la Diputació de Girona; Bàrbara Julbe, periodista i coordinadora del dossier; Albert Brosa, periodista especialitzat en comunicació i territori; Francesc Xavier Quintana, president del Col·legi d'Administradores i Administradors de Finques de Girona, i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona. També hi ha hagut participació del públic a través d'un xat.
En aquesta ocasió, el dossier està dedicat a l'habitatge i al fet que accedir-hi s'ha convertit en un dels grans reptes socials i econòmics del nostre temps arreu de la demarcació. A més, la manca d'un habitatge assequible afecta directament la vitalitat i la cohesió social dels pobles i ciutats, ja que parlar d'habitatge no és només parlar d'edificis o mercat immobiliari, sinó de drets, d'arrelament, de comunitat i de la possibilitat real de construir projectes de vida dignes.
Els preus elevats, la manca d'oferta i l'augment constant de la demanda dificulten cada vegada més disposar d'un habitatge digne, fins al punt que aquesta realitat s'ha situat entre les principals preocupacions de la població.
La crisi residencial s'agreuja perquè es construeixen menys habitatges dels necessaris, fet que incrementa els preus de compra i de lloguer, i accentua les desigualtats socials. Els joves i els col·lectius més vulnerables, especialment les persones d'origen immigrant, són qui més ho pateix. Atesa la manca d'alternatives reals, moltes famílies es veuen abocades a situacions d'inestabilitat residencial o a solucions extremes, com ara l'ocupació.
Augmenten els casos en què els afectats han de recórrer al lloguer d'habitacions o sobreviure en garatges. A les comarques gironines, el preu mitjà per metre quadrat ja frega els 2.650 euros i creix prop d'un 9 % anual. Paral·lelament, agafa força el que es coneix com a lloguer invisible: a causa de l'elevada demanda, molts anuncis ja no es publiquen i les immobiliàries els gestionen internament.
Per contra, hi ha més compravendes perquè, amb molta demanda i poca oferta, les transaccions van a l'alça. El problema colpeja també amb intensitat els municipis rurals i del Pirineu. La pressió turística ha encarit el mercat immobiliari i ha provocat que moltes persones que hi treballen no hi puguin viure.
Al dossier d'aquest darrer número de la Revista de Girona hi trobem els articles següents:
- «Quan el metre quadrat val més de 2.600 euros», de Xavier Pi, periodista de l'Agència Catalana a de Notícies (ACN).
- «Facilitar un sostre, un objectiu que guanya prioritat entre els ajuntaments», de Lluís Poch, periodista.
- «Trobar un lloc per viure al Pirineu sense deixar-hi un ronyó», d'Albert Requena, periodista.
- «Rehabilitar per no morir: capgirar la degradació de barris sencers», de Marina López, periodista de l'ACN.
- «L'ocupació com a refugi», de Bàrbara Julbe, periodista i escriptora.
- «Habitar els pobles, més enllà del model actual», d'Albert Brosa, periodista especialitzat en comunicació i territori.
- «Comprendre i transformar l'habitatge a Girona», de Lluïsa Fuentes, periodista.
La Revista de Girona és una publicació bimestral que té com a objectiu difondre treballs de recerca i de divulgació cultural que incloguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines. Conté diverses seccions, entre les quals destaca el dossier temàtic de cada número, en què es recullen diferents testimonis del passat i del present del territori gironí.
Altres temes de què tracta la Revista de Girona número 356
La memòria històrica i el patrimoni local també tenen un pes molt emotiu i rellevant en aquest número. Per un costat, es recupera el punyent testimoni d'Estrella Bartrina, traspassada poc abans de la publicació de la revista, que va treballar com a auxiliar d'infermeria a l'hospital de sang del Balneari Montagut durant els darrers i convulsos mesos de la Guerra Civil.
Per l'altre costat, es reivindica la importància de la Peralada ibèrica i romana, un llegat arqueològic fonamental integrat a les places i carrers del municipi de l'Alt Empordà que s'ha anat descobrint des del segle XIX fins a l'actualitat i que encara manté moltes incògnites per resoldre.
En l'àmbit de les lletres, destaca la ressenya de l'obra Un cor furtiu, de Xavier Pla, una monumental biografia sobre Josep Pla que es planteja com un punt d'inflexió literari a casa nostra, demostrant que la investigació rigorosa també pot esdevenir gran literatura.
A més, el sector de l'edició respira cert optimisme en recollir les dades del sector que confirmen que la lectura per lleure ha continuat creixent amb força. Tot això a «Moments estel·lars de Josep Pla», text d'Antoni Martí Monterde sobre Josep Pla.
Finalment, la revista explora el diàleg constant entre la creativitat dels artistes i el territori gironí.
Així, a través de la música i el paisatge, es ressegueix la interpretació de la suite Cerdanya de Déodat de Séverac a mans de Laia Martín, combinant-ho amb un apunt conceptual que reflexiona sobre el deure de posicionament i compromís polític que s'exigeix actualment al món del pop, en un recorregut cultural que va des de Garreta fins a Rosalía o Bad Bunny.
Els retrats humans i artístics es fan evidents en els perfils de dos creadors singulars: el polifacètic i inquiet terrisser i activista social de la Bisbal d'Empordà Marcos Pacheco, i l'artista de Santa Coloma de Farners Isa Fontbona, reconeguda per una recerca performativa corporal extrema, crua i profundament honesta en què la sang i el dolor s'allunyen de qualsevol artifici.
Aquest recull visual i conceptual es tanca amb el reportatge fotogràfic d'Hugo Scoccia, que retrata de manera impactant les dues ànimes contraposades del municipi de Cadaqués, atrapat entre el silenci de la seva introspecció i l'aldarull universal provocat pel turisme massiu.