Portada
Número 346
2024
Rdglink
Consulteu els continguts complementaris de la revista impresa, i informació addicional
Rdglink
Consulteu articles i imatges que no apareixen a la versió impresa de la Revista de Girona
Vídeos
En aquest apartat podeu consultar diferents documents audiovisuals que considerem que poden ser d’interès per als nostres lectors
Dossier
Centenari de la ràdio
Text: Abel Font, Francesc Tubau, Rosa M. Gil, Joan Albert Argerich, Enric Frigola, Carme Martínez, Josep Guardiola, Josep Plazas, Sílvia Espinosa, Carles Pujol, Jordi Grau, Jaume Serra
El 14 de novembre d'enguany es compleixen cent anys des de la primera emissió de ràdio a Catalunya, Ràdio Barcelona (EAJ-1). El novembre passat va fer noranta anys que engegava Ràdio Girona (EAJ-38), durant molts anys l’única a les comarques gironines. Aquest any es complirà el quaranta-cinquè aniversari de la primera ràdio municipal, pionera d’un fenomen que va fer eclosió amb la recuperació de la democràcia als municipis. Entremig, hi ha hagut desenes d’iniciatives públiques i privades que han estat testimoni directe de les evolucions d’aquest territori, tant a escala local com territorial o nacional.
Entrevista
"Hem d’acceptar la vida que ens toca i treure’n el màxim profit"
Teresa Palahí, empresària i exsecretària general de l’ONCE
Text: Clara Julià / Fotos: Aniol Resclosa
Teresa Palahí i Juan (Girona, 1964) va néixer i créixer al barri de Sant Josep. Quan era ben petita va experimentar dues situacions que van marcar la seva vida: amb vuit anys va morir el seu pare, i amb nou va començar a perdre la visió. Després de renunciar a estudiar botànica per la dificultat de distingir els elements a través del microscopi, quan tenia vint anys va conèixer l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), un fet que va esdevenir un punt d’inflexió. Palahí va estar vinculada trenta-tres anys a l’entitat, exercint en diferents càrrecs directius i de representació, entre els quals, el de secretària general o delegada territorial a Catalunya durant més d’una dècada.
Reportatge
Els últims pastors a Vilablareix
Text i fotos: Sebi Gispert-Saüch
Als entorns de l’ermita de Sant Roc, entre el barri de l’Església de Vilablareix i el dels Deu Roures d’Aiguaviva, perviu un petit oasi rural. Hi conviuen granges, explotacions agrícoles petites i mitjanes, masos centenaris i altres de nous en un entorn que ha anat empetitint-se entre polígons industrials i promocions urbanístiques. Tot plegat, conseqüència —diuen que inevitable— de la seva proximitat amb Girona, que augmenta any rere any la pressió urbanística sobre el territori que l’envolta.
Reportatge fotogràfic
La nova cara de l’Aeroport de Girona - Costa Brava
Text: Sílvia Yxart / Fotos: Josep Burset
Actualment, a l’Aeroport de Girona - Costa Brava hi operen nou companyies aèries que ofereixen quaranta-set destinacions dins l’àmbit europeu. El 2023 es van comptabilitzar 1.586.463 passatgers i 20.407 operacions, xifres que recuperen la tendència positiva que s’havia perdut quan Ryanair va reduir, fa uns anys, el nombre de vols a Girona. El gestor aeroportuari, AENA, està dotant l’aeroport de més qualitat i seguretat perquè resulti més atractiu per a les noves aerolínies.
Esports
Quan Girona era un circuit
Text: Josep M. Sansalvador
La presència de pilots de primera fila va ser una constant al llarg de la breu història de les curses gironines.
Biografia
Josep Bastons: el do de la melodia
Text: Puri Abarca
Josep Bastons i Fàbrega (Palafrugell, 1927-2023), cantant i compositor, va ser una figura decisiva en la renovació del cançoner d’havaneres. Un home que cantava i componia amb molt de salanc, un terme que els vells cantaires de Calella utilitzaven per fer referència a l’estil més o menys traçut de les composicions.
Història
Memòria del 92
Text: Narcís Selles
L’anomenada «Operació Garzón» contra l’independentisme, poc abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, va tenir una incidència notable a les comarques de Girona i va generar una resposta popular àmplia. Aquest article, entre el testimoniatge i la mirada crítica, n’ofereix algunes claus de lectura.
Artistes
Costa, Narcís, embellir millor les desferres
Text: Sebastià Goday
Les tres dimensions o l’escultura, en l’art i en el llenguatge del segle xx i èpoques anteriors, volen, en origen, uns materials més o menys pesants i desfigurats, o més o menys mal·leables, rectificables, que, en definitiva, representaran després dels treballs de l’artista quelcom més: una idea, un personatge, un estat d’ànim, un estat mental. Aquest és el procés, grosso modo, que emprenen els escultors com en Narcís Costa, benjamí d’una família de fusters, nat al carrer de Calderers de Girona l’any 1949.
Apunts
De Societat
Perduts en la selva burocràtica
Text: Toni Vilà / Dibuix: Iván García
Aquest fenomen afecta la majoria de sectors, com el de la salut, l’educació, l’economia —especialment les petites empreses— i també els serveis socials.
Apunts
De Música
Més de cinc segles i mig de música
Text: Josep Pujol / Dibuix: Iván García
En realitat, el que se celebra enguany és com es va reorganitzar la capella de cant de la catedral de Girona el 1474, gràcies a l’influent bisbe renaixentista Joan Margarit.
Opinió
L'espai en que els lectors de Revista de Girona poden expressar les seves opinions i comentaris
Hemeroteca
Si voleu fer cerques avançades a l'hemeroteca feu clic aquí
Subscripció
Podeu descarregar-vos el formulari (PDF) de subscripció a la versió impresa de la Revista de Girona