El Museu Darder de Banyoles ha acollit la presentació, en què han participat l'autora i el president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles
Aquest dimecres s'ha presentat el llibre L'herència islàmica, de Dolors Bramon, la darrera guia de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» de la Diputació de Girona.
L'acte ha tingut lloc al Museu Darder de Banyoles, amb la participació de Jordi Galofré, historiador i presentador del llibre L'herència islàmica; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona i alcalde de Banyoles; Dolors Bramon, autora de L'herència islàmica; Miquel Cuenca, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Banyoles; i Rosa M. Gil, directora de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» de la Diputació de Girona.
Les terres gironines van estar prop de setanta anys sota domini de l'islam. Quan aquest domini finalitzà, els musulmans van intentar, en va, recuperar el territori perdut, especialment la ciutat de Girona. Aquesta obra fa un recull de les restes arqueològiques trobades i dels elements que encara perduren com a testimoni d'aquest passat en diversos àmbits (artístic, lèxic i gastronòmic, entre d'altres).
Dolors Bramon (Banyoles, Pla de l'Estany, 1943) és doctora en filologia semítica (1984) i en història medieval (1998) per la Universitat de Barcelona, professora emèrita d'estudis àrabs i islàmics d'aquesta Universitat, membre emèrita de l'Institut d'Estudis Catalans i professora de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. És arabista, historiadora i islamòloga. Ha escrit una quinzena d'obres sobre història ibèrica i islàmica, i sobre els manlleus de l'àrab en la llengua catalana, especialment en la toponímia.
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha agraït a l'autora aquesta publicació a la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»: «Gràcies, Dolors, per les teves recerques i reflexions sobre les relacions actuals -però també les relacions que hem tingut al llarg dels segles- entre el nostre país, Europa i el món islàmic, i per promoure una visió de civilització islamocristiana basada en el reconeixement mutu i la cooperació, tot donant a conèixer l'herència islàmica a casa nostra».
«Amb aquest "Quaderns de la Revista de Girona" ens procurem de combatre la visió monolítica de l'islam per diferenciar-lo dels seus corrents totalitaris, ajudant a desprendre'ns de prejudicis i maniqueismes, i així comprendre l'islam en les seves diverses facetes».
El president ha afegit: «La teva precisió filològica i històrica desmunta mites i afavoreix el diàleg entre cultures, tot dibuixant un espai de convivència entre aquests dos mons. Estic convençut que la teva recerca ajuda a la comprensió intercultural i religiosa en el món acadèmic i la societat en general».
