La Diputació de Girona ha publicat el número 352 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de setembre i octubre de 2025.
Aquest número inclou el dossier que porta per títol «Ollada nord-catalana», coordinat per Roser Bech.
L'acte de presentació ha tingut lloc avui, dijous 2 d'octubre, al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, i ha consistit en una taula rodona en què han intervingut Roser Bech, autora del dossier, i Joan Peytaví, catedràtic d'estudis catalans a la Universitat de Perpinyà i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha moderat el debat Gerard Bagué, director de la Revista de Girona. També hi ha participat Míriam Lanero, alcaldessa de la Jonquera i diputada de la Diputació de Girona.
La Revista de Girona és una publicació bimestral que té com a objectiu difondre treballs de recerca i de divulgació cultural que incloguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines. Conté diverses seccions, entre les quals destaca el dossier temàtic de cada número, en què es recullen diferents testimonis del passat i del present del territori gironí.
Aquest dossier ens convida a explorar la Catalunya del Nord, formada per comarques com el Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i l'Alta Cerdanya. La proposta es presenta com una ollada, un plat tradicional i simbòlic de la cuina nord-catalana semblant a l'escudella, amb continguts culturals relacionats amb aquest territori.
Al dossier d'aquest darrer número de la Revista de Girona _tal com ens han presentat els experts Bech, Peytaví i Bagué_, hi trobem articles sobre la història, l'evolució lingüística d'un territori francesitzat, la literatura i alguns autors, l'educació en diversos nivells i a les institucions, els mitjans de comunicació, la cultura popular i la gastronomia del territori nord-català. Així mateix, s'hi tracten les relacions termeneres actuals entra la Catalunya del Nord i la Catalunya del Sud.
El dossier «Ollada nord-catalana» conté una introducció de Roser Bech i els articles següents: «La història lingüística d'un territori de frontera», de Francesc Feliu; «Quan la cultura popular catalana reflectia la vida d'un poble», de Pep Vila; «El teatre rossellonès als segles XVIII i XIX», d'Albert Rossich; «Jordi Pere Cerdà, poeta entremig de totes les terres», d'Étienne Rouziès (traduït per Marie Grau); «Allò que nos resta del dialecte rossellonès», de Joan Peytaví; «El nord i la substitució culinària», de Jaume Fàbrega;
«Els drets de pastura de les Bolloses per part dels lliviencs», de Sandra Adam i Martí Solé; «La revisió de les fites frontereres, obligació jurídica i acte de germanor», de Josep Clara; «Espai Fita 0: l'enclavament llivienc al descobert», de Jordi Pardinilla;
«Espais de memòria de l'exili republicà, un patrimoni compartit», de Miquel Aguirre i Miquel Serrano; «El premi que connecta els cerdans», de Jordi Pardinilla; «La Llibreria catalana: cultura, llengua i resistència» i «L'ensenyament immersiu a la Catalunya del Nord», d'Anna Pi; «L'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC)», d'Alà Baylac; «El repte de fer el català més present a les escoles», d'Esteve Carrera; «Els estudis catalans fan quaranta anys a la Universitat de Perpinyà», de Carla Ferrerós; «La Casa de la Generalitat a Perpinyà», d'Enric Pujol; «Nous reptes per a Ràdio Arrels», d'Esteve Valls, i «Singlantana Sound, deu anys d'arxiu sonor», d'Esteve Valls.
Altres temes de què tracta el número 352 de la Revista de Girona
Aquest número també inclou, entre altres continguts, una entrevista de Lidia Feliu titulada «Èlia Torroella, farmacèutica apassionada per la recerca i compromesa amb les persones» i un reportatge d'Oriol Leza sobre els peladors de suro. A la secció Apunts, s'hi troben els articles «Els músics que no coneixem», de Josep Pujol; «Els escriptors també es moren», de Xavier Cortadellas; «Centres buits de vida», de Teia Bastons, i «Dones invisibles: cuidar lluny de casa», de Toni Vilà.
El fotògraf Nuno Perestrelo publica el reportatge fotogràfic «Vides apuntalades. L'altre món dels pisos de l'Aurora».
Finalment, a la secció «Elles als ajuntaments: pioneres en la política local», la periodista Gemma Busquets publica «La propagandista ardida: Angelina Compte Lliuró».
