Pipaires. Les Guilleries és una zona amb molt de bruc d'alta qualitat. Aquesta abundor va fer que s'aprofités per a la fabricació de pipes. Molts osorencs es dedicaven a la recerca de rabasses de prou qualitat i volum. Era una feina dura que implicava moltes hores al bosc i un retorn a peu amb una càrrega de molts quilos a l'esquena. Les rabasses es portaven als compradors, que a Osor havien arribat a ser onze. Entre ells hi havia els Bertrana, en Cerver, l'Hortal, el Molí d'en Serra, can Quelic ... que les escalabornaven -els donaven la forma adequada amb la serra- i les enviaven a pipaires de Sant Celoni, Amer, Vic ... perquè fessin la pipa definitiva. Una de les fàbriques més importants de pipes d'Osor fou la Bertrana, que havia instaHat la primera serradora de pipes del terme al Molí de la Pe, més amunt de la Font del Borrell i que havia enviat pipes als EUA, Canadà, Madagascar i, sobretot, Alemanya, Anglaterra i Dinamarca. Després de la Segona Guerra Mundial l'ofici va anar perdent força. Ha assolit, actualment, una categoria més artesanal i familiar, amb els Arias. Espardenyers. Als anys vint a Osor ja funcionava un taller d'espardenyeria, el de Lluís Pons, instaHat a l'actual carrer Catalunya, a can Nando, on alternava aquesta feina amb la de barber. El1926 es va traslladar al carrer de França, a can Lluís, on ja hi havia hagut un artesà, en Quimet Espardenyer. Feien, a mà, espardenya de veta i catalana amb sola de jute o cànem. Cap a11946, el seu fill Antoni va mecanitzar el taller, va començar a vendre al major i va llogar personal. Això va fer que s'instaHessin al Passeig de la Font del Borrell. Aleshores ja feien sabata amb sola de goma. Cap al 1955, a més de l'espardenya i la sabata, feien la lona i la sola de goma en un altre local del carrer Major, amb sis telers. El 1968 van decidir abandonar Osor i instaHar-se a Girona. Plegaren l'empresa de fabricació de calçat i van dedicar-se a la distribució, feina a la qual encara es dediquen actualment, conjuntament amb la de disseny, a càrrec del fill, Toni Pons. Traginers. Fins ben entrat el segle XX, els traginers eren els que transportaven les mercaderies amb cavalleries, ja que no hi havia altres mitjans. El traginer tingué un important paper a la societat preindustrial com a element de relació de pobles que, com Osor, estaven aïllats els uns dels altres. El traginer també ha complert una funció de petit comerciant que de manera itinerant enllaçava amb altres comerciants. Així, relacionaven l'entramat rural que, altrament, haguera restat incomunicat, especialment quant a transmissió de notícies i de serveis especials entre poblacions. Un dels últims roders, en Lluís Mira/peix, i (a la dreta) 1111 dels últims carboners i pipa ires, en Pitu Arias.
osor
To see the actual publication please follow the link above