74 Llegendes d'embruixats, collites malmeses, influències d'esperits i de pors han donat peu a una literatura escassa, de temàtica curta. El que sí hi ha és una tradició literària oral que ha anat passant de pares a fills. Encara hi ha osorencs que narren antigues rondalles, casos de pors i malediccions dels quals han estat víctimes en temps pretèrits les seves famílies o masos. Com en tota societat poc comunicada -Osor ho ha estat fins fa ben poc- i com a vall closa, el factor endogàmic ha perpetuat unes tradicions, supersticions i mals averanys força vius. Molts, però, s'han perdut en no passar a literatura escrita. Sobre l'Osor contemporani, en aspectes d'història i estructura geogràfica i social, ha escrit l'historiador Antoni Pladevall. Mossèn Ramon Cabanas, actual rector, ha publicat poemes que fan referència a la vall, a la població i als seus encontorns. També destaquen els seus nous goigs dedicats a Sant Pere d'Osor. Narcís Ramió i Diumenge va publicar el recull Contes de l'oncle, amb relats que prenen com a excusa - molts d'ells-la vall d'Osor. Sobre el Coll, Antoni Pladevall va publicar el 1974 l'obra El Santuari de la Mare de Déu del Coll, que venia a actualitzar la Ressenya histórica del Santuari de Nostra Senyora del Coll, antiga església parroquial del Paisatge guillerienc, salvatge i alhora atractiu, marc incomparable motivador de llegendes, poemes i cançons. 1896, de Mn. Joan Vilaró i Pont. En la vessant més poètica, cal destacar els goigs, que comencen amb una bella estrofa localitzadora: "Sou en plena Guillaria I entre Susqueda i Osor I clar estel, dolça Maria, I de l'Edèn preuada flor." També mereixen comentari les composicions de l'esmentat Mn. Ramon Cabanas. En un altre sentit, existeix una literatura específica sobre Serrallonga. Per la seva temeritat i valentia i pel fet d'haver posat en ridícul unes autoritats mal vistes per la majoria de la gent humil del
osor
To see the actual publication please follow the link above