L' origen del nom d'Osor no té una explicació definitiva. Per això donarem les diferents teories que se n'han fet. Mn. Antoni Maria Alcover va indicar que era un mot d'etimologia incerta, d'origen desconegut. Enric Moreu-Rey va especular amb dues possibilitats: una de geogràfica, per la qual el nom d'Osor provindria del mot arcaic ausor, que significaria "elevació", cosa poc probable precisament per l'enclavament del lloc: una vall; i una segona antroponímica -provinent d'un nom propi- per la qual el terme inicialment es referiria a la vall, partint de la base que el 994 es documenta el Val/e Ausore. Pere Balañà i Abadia li dóna un origen àrab, del clàssic (al-)auzur, "ciutadelles o torres elevades". Però això no és probable ja que sembla que els àrabs no arribaren a la Vall d'Osor. Joan Coromines ens donà un origen preromà, sense precisar res més fins ara. Des d'aquesta possibilitat, Jaume Dalmau i Casanovas va fer una teoria en la qual afirma que el nom provindria del de la riera, partint de les formes antigues Auzor, Ausor i Ousor. Seria un topònim de tipus tautològic - fruit de la unió de dos noms comuns arcaics- en el qual es Osor des del camí del Coll a principi del segle XX diferenciaria "OUS" per una banda i "AR" per l'altra, la primera síl-laba de base gal·la o pregàl·lica i que significaria "riu", i la segona, de base preindoeuropea, que significaria "correntia". Per tant, el mot complet s'hauria format amb el pas del temps i de diversos pobles: arribat el moment en què una d'aquestes paraules, la del poble més antic, ja no significava res per als nouvinguts, restava fossilitzada com a nom propi, i se solia acompanyar de la menció "riu" en la llengua usada aleshores. Amb
osor
To see the actual publication please follow the link above